diumenge, 20 de gener del 2008

Alerta, transgènics a la vista

(comencem amb tralla la setmana... és el que té un finde de clima anglès...)


Desde els experiments amb pèsols de Mendel, la possibilitat d’afavorir la presència de certs gens a tota mena d’organismes ha estat de gran interès per solventar tot un munt de problemes. La biotecnologia actual clama que els organismes genèticament modificats (OGM) poden proporcionar la solució a la gana al tercer món o el desenvolupament de l’agricultura arreu del planeta. Però com tota nova tecnologia, el mal ús es generalitza abans que l’aplicació realment útil. I el màxim exponent de la utilització sense escrúpols i lucrativa dels transgènics el trobem a empreses com Monsanto, que controla el 91% de les llavors transgèniques del món.


Aquesta empresa a utilitzat tota mena de suborns i males pràctiques per tal de fer-se amb el negoci de l’agricultura mundial, introduint els seus cultius transgènics arreu del món. Monsanto va estar condemnada a pagar una multa pel suborn de les autoritats indonèsies per tal d'aconseguir la falsificació de documents sobre l’avaluació del cotó transgènic Bt. Li va costar el suborn més de 50 mil dòlars. Però afortunadament, en aquest cas, els van enxampar i el seu producte va ser retirat del país asiàtic. Aquesta ha estat la prova més evident de les pràctiques il·legals de Monsanto, però no es sap fins a on arriben realment els seus tentacles, doncs aquesta empresa presenta despeses per valor de 700 mil dòlars per pagaments “qüestionables” o directament il·legals entre 1997 i 2001.



Què ho fa que empreses d’aquests tipus hagin de recórrer gairebé de forma sistemàtica al suborn i l’extorsió per colar els seus productes? En primer lloc, i com sempre, l’agonia de l’enriquiment. Però sobretot la necessitat d'eludir controls i estudis, perque saben que les seves llavors transgèniques representen un autèntic perill ambiental i, en alguns casos, fins i tot per la salut. De no acallar les veus crítiques i els organismes reguladors, el seu monopoli agrícola cauria en picat.

Quin és aquest perill dels OGM?


Avui en dia és ben conegut el risc de la introducció de noves espècies a diferents hàbitats. No cal anar a Australia a veure plagues de conills. Sense haver de passar-nos 24 hores a un avió, podem anar a fer una volta per la riba de l’Ebre a veure si veiem un d’aquests Sirulos gegants introduïts fa anys per alemanys afeccionats a la pesca, posant en perill la biodiversitat d’aquesta meravella hidrogràfica. Així, tenint en compte que els cultius transgènics es basen en espècies amb gens “més favorables” per la supervivència, el problema el tenim assegurat.


Així, el número d’incidents relacionats amb contaminació i efectes adversos per transgènics creix dia rere dia. Una ullada al GM Contamination Register ens fa veure que el 2006, el desè any de comercialització d’organismes transgènics, presenta el màxim número de casos enregistrats de la història. El número d’incidents desde 1996 puja fins a 142, la majoria relacionats amb blat, però també hi tenen cabuda la soja,el cotó i l’arròs.




I no és cap sorpresa, la possibilitat de confinar al 100% cultius és pràcticament nul·la. L’exemple més sòrdid el trobem al 2006 i és un cas de contaminació global. Al 2001 l’empresa Bayer treballava amb dues varietats d’arròs transgènic anomenades LLRICE601 i LLRICE 62. Aquestes varietats mai han estat aprovades pel consum, el que vol dir que mai haurien d’haver sortit d’un cultiu experimental. No obstant, al 2006 Estats units va estar exportant arròs contaminat amb LLRICE601 i LLRICE62. Ara, cultius d’arròs arreu del món (Austria, Belgium, Cyprus, Finland, France, Germany Greece, Hungary, Ireland, Italy, Luxembourg, Malta, Netherlands, Norway, Poland, Slovenia, Sweden, Switzerland, and the UK. United Arab Emirates, Dubai, Kuwait and the Philippines, Ghana, Sierra Leone) estan contaminats per aquesta varietat.



Un segon exemple de contaminació el trobem al blat. L’empresa Syngenta va fer públic que entre 2001 i 2004 se’ls hi va “escapar” dels seus cultius experimentals una varietat de blat, el Bt10, no aprovat pel consum. L’empresa volia treure ferro a l’incident dient que la varietat és molt similar a la Bt11, aprovada per la seva comercialització. El “problemilla” de la Bt10 és que porta un gen de resistència antibiòtics...no res, ara l’únic que ens falta és anar ingerint aliments amb gens de resistència a antibiòtics que podrien transmetre’s a bacteris patògens dins el nostre intestí.



Si ni tant sols les empreses, amb una capacitat logística gairebé il·limitada, són capaces de contindre els seus cultius experimentals, com hem d’evitar la contaminació per cultius transgènics arreu del món?

Per tant, el principal problema dels transgènics no són els transgènics en si, sinó l’ús que se’n fa. Per una banda, pel risc mediambiental que suposen. Però també per possibles riscs contra la salut. Tot i que no està del tot demostrat, en certs casos aquests OGM podrien resultar perniciosos. Actualment estem exposats a gens de resistència a antibiòtics i al producte d'altres gens introduïts en aquests organismes, com toxines destinades a fer els vegetals resistents a plagues. Aquests riscs no són clams holocaustics d’ecologistes radicals, actualment comencen a aparèixer estudis seriosos:

Séralini GE, Cellier D, de Vendomois JS. New analysis of a rat feeding study with a genetically modified maize reveals signs of hepatorenal toxicity.

Els organismes i gestors destinats a controlar el consum d’aquests productes necessiten una actualització i prendre’s seriosament el problema, doncs avui en dia no ens garantitzen la salubritat d’aquests nous aliments i molt menys el confinament dels cultius. Malgrat alguns estudis independents (com s'ha vist), la majoria d'assajos sobre aquests productes es fan desde les mateixes empreses que els comercialitzen, el que "podria condicionar" els resultats.

I és que el poder de les grans multinacionals (Monsanto, Bayer, Syngenta, Dow, Novartis, Dupont) arriba a tots els estaments. Com a resultat de tot plegat ens trobem que la tecnologia il·lusionant, capaç d’erradicar els grans problemes mundials s’ha convertit en una eina dels més detestables, dels sense escrúpols, que es dediquen a monopolitzar el mercat i el comerç, esclavitzant i destrossant la vida dels més febles. Els transgènics no només desplacen espècies autòctones, també desplacen famílies i arruïnen a milers d’agricultors que no poden lluitar contra les grans agropecuàries.

Llavors, en vista de tot això, és possible fer un bon ús dels transgènics? La resposta és Sí. Malauradament els exemples del seu ús desinteressat és gairebé anecdòtic front el volum de negoci que mouen i el mal que fan actualment. L’arròs daurat és un bon exemple. Es tracta d’una varietat d’arròs capaç d’acumular beta carotè. En societats amb una alimentació basada en arròs (India, Vietnam o Bangladesh) els nens presenten una deficiència manifesta en vitamina A (producte del beta carotè), el que causa ceguera en uns 500000 nens l’any. La introducció de l’arròs daurat representa una solució intel·ligent.

Tot i això, els interessos econòmics són massa elevats. A les grans multinacionals no els importa la nostra salut, sinó els nostres diners. I tenen el poder necessari com per pagar la vista grossa de molts organismes reguladors. Hi estem exposats, i només en sabrem les conseqüències a llarg termini. Gràcies a la contaminació, mengem transgènics encara que els nostres governs no hagin aprovat la seva comercialització o importació. Encara que ens decantem pel cultiu ecològic, no és cap garantia, les llavors volen quilòmetres, travessen oceans i ens cauen directament al plat.



A continuació us deixo un documental sobre la problemàtica a nivell espanyol:





documental 01/04


documental 02/04


documental 03/04


documental 04/04

5 comentaris:

Jose Ramos ha dit...

Que dius....
En realidad no es para comentar sobre los transgénicos...., aunque es referente porque el link es de un transgénico que conocemos.....y es lamentable....

http://moloboo.blogspot.com/search?updated-max=2007-11-11T07%3A33%3A00%2B01%3A00&max-results=2

("peligrosa inmigrante menor de edad")..alucino con el concepto...
Si te paseas un poco verás un contraste entre subnormalidad (jueguitos de freakys) y lo dicho...mente conformada por un intestino grueso de amplio funcionamiento.....
Ahora ves porqué era una pérdida de tiempo???
salu2

PD: es una patología de delirio de grandeza alimentada por algún tipo de frustración adolescente me parece...

P ha dit...

Molt bé el post, remarques molt bé els pros i els contres dels trangènics, però el títol m'ha semblat una mica alarmista. Crec que s'hauria de dur el tema dels transgènics d'un altre manera, però el que no crec és que els hi hagem de tenir por, ja que són la sol·lució a molts dels mals d'aquest planeta. Però bé, jo també volia posar un post sobre transgènics i ja m'esplaiaré una mica més sobre el tema, que veig que ja hi ha un nou post jejeje! no pares eh! això de l'horari anglès dona molt temps lliure o que? jejejeje!

Asimetrich ha dit...

jejeje. No és q em sobri el temps, sino que em sobra pluja!. 5 dies sense veure el sol donen per moltes hores per pensar ... jejeje

De fet sí q el títol és alarmista, però es que crec que els transgènics comercials (dels altres,mamífers, etc usats en recerca no en parlo)són una plaga, un autèntic problema mediambiental. La tecnologia de la transgènesis, com ja dic, és realment útil, però està en les mans equivocades si el q volem és resoldre problemes.

Tot plegat a mi em sembla força alarmant.

Goblin77 ha dit...

Realment haig de dir que m'has il·lustrat en alguns dels efectes que poden tenir. La veritat haig de reconèixer que moltes vegades veia amb força recel els crits dels ecologistes radicals que anaven sortint per la tele. El fet és que no estava massa informat del tema i que a mi a la Uni el exemplen que m'havien posat era el del arròs amb beta carotè per suplir les mancances de vitamina A de certes poblacions.

La veritat per això és que segueixo pensant que els transgènics són una bona solució a desigualtats, que per altre banda ha provocat la mateixa humanitat. Ara com bé has descrit auqest tema ja ha caigut en mans de les empreses i una empresa és per definició lucrativa no pas solidària. Llavors el problema deu residir en els Estats que haurien de controlar la comercialització d'aquets nous productes. Però crec que quan ho han començat a fer les empreses ja havien evolucionat i s'havien començat a enriquir. Perquè a ningú li vindrà de nou que els diners es mouen més ràpid que les lleis. Potser omplir el buit legal que hi havia en relació a una cosa nova ha trigat massa temps.

Asimetrich ha dit...

Estic d'acord amb tu, Albertinho, quan parles de diners i lleis. En quant als transgènics com a solució de desigualtats ... crec que se li ha de posar unes cometes i matitzar:

Els transgènics poden solventar problemes concrets, com en el cas de l'arròs daurat. Altres plantes transgèniques que presentessin una elevada resistencia a la manca d'aigua podria ser una solució per desembolupar l'agricultura d'alguns països africans... però això donaria pocs diners. La voluntat actual dels transgènics existents és molt discutible. No solucionen problemes de gana, doncs de menjar n'hi ha prou per tothom, però mal repartit. Però la competencia que generen ha portat a l'establiment d'un monopoli per part d'empreses americanes com Monsanto. No se si aquesta era la intenció (que molt em temo que si) o ha estat un efecte colateral.

Tant sols espero poder postejar l'aparició d'algun transgènic que solucioni algun problema... perque l'arròs daurat, com bé dius, és l'exemple que et posen a la facultat... i ja fa un bon munt de temps que el varem veure aquest exemple. Aposto que encara va, perque no s'ha trobat cap altre.