Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta reciclar l'aigua. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta reciclar l'aigua. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

diumenge, 13 d’abril del 2008

la guerra de l'aigua

Si de transvasar nar amb compte amb la paraula "d' l’aigua en volien dir “captació temporal” i al final s’ha quedat en “minitransvasament”, ull amb el concepte “guerra”, que no sigui un altre intent per emmascarar una altra paraula que ben bé podria ser “catxondeo”, “desgabell”, “circ” o “putiferi”. I és que tot el que està passant més aviat recorda a “humor amarillo” que no pas a un conflicte bèl·lic. Tot i això, de “batalles” n’hi ha força, tantes com conques.

En primer lloc està el concepte “emergència nacional”, triat per evitar el clam “emergència Barcelonina”, ja que anteriorment s’han patit restriccions d’aigua a diferents llocs del territori, però llavors ni era emergència ni era nacional. Però bé, per tal de solventar aquest episodi d’emergència s’arriba a un dels punts àlgids del “Show de l’aigua” que van protagonitzar els dos màxims representants del govern Català: el president i el cap de l’oposició. Es reuneixen com si fos la gran solució... Aquests dos, que en saben d’aigua? ... D’aigua ben poca cosa que vagi més enllà de transvasar-la. I com són polítics i de solucions no en tenien ni idea, es van dedicar al que sí dominen al 100%: llençar-se pilotades enlloc de deixar fer als experts per buscar solucions imaginatives i factibles, fonamentades en tecnologia i possibilitats actuals. Com a resultat d'aquella reunió i la manca d'idees pròpia de la classe política, surt (de nou) el transvasament del Roine.

Gran idea anar a demanar aigua als Francesos ... si els pagesos del país veí es dediquen a cremar camions i boicotejar l'exportació de les nostres fruites i verdures per que diuen que en produïm massa ... de veritat algú es pensa que la comunitat de regants del Roine ens donarà una miserable gota d’aigua? Si som la seva competència!. I llavors va arribar el convidat especial del Show, que li va faltar el canto d’un duro per “prometre” que es faria el transvasament del Roine... i al pobre Mas una mica més i li ve un orgasme davant les càmeres mentre el Montilla es menjava els mocs.

Entre tant, es coneixien les dades de consum d'aigua de la petroquímica de Tarragona ... tanta que es podria abastir tota la ciutat. Aigua potable que s'utilitza per refrigerar... Què bé!!!. Per a colmo, hi ha un projecte per abastir la petroquímica amb aigua reciclada, però porta nosequant temps aturat, i s'espera que es faci realitat a ves a saber quin any... Potser quan ja no calgui per que no quedi petroli que processar?

I en mig de tot això, un petit gest de sentit comú de mans dels tècnics (que són els que hauríem d’escoltar enlloc de perdre el temps amb els polítics): Proposen retornar l’aigua de sortida de la depuradora del Prat al riu Llobregat i utilitzar-la tant per regar com per obtindre aigua potable. Es tractaria doncs de reciclar l’aigua...

De fet, aquesta no és la primera proposta en aquest sentit: La Noemí m’explicava que a la depuradora van col·leccionant noticies que fan referència al camp de la depuració de l’aigua ... les tenen penjades a un suro (i des d’aquí els recomanaria que vagin pensant en empaperar la depuradora amb noticies per que ara en tenen per parar un tren). Una d’aquestes noticies, de fa ja un bon temps, parlava d’una proposta: Portar part de l’aigua tractada de la depuradora del Besòs cap a Lleida, de forma que els regants d’aquella zona (que consumeixen el 60% de l’aigua que s'utilitza a Catalunya) podrien regar amb aigua reciclada. Així, part de l’aigua potable que usen ara pel reg es podria utilitzar per consum humà (síiii ... a Barcelona tambéeee).

Veiem-ho amb números. La depuradora del Besòs processa 500000 metres cúbics al dia, amb pics de 800000, o el que és el mateix, el consum de 1500000 persones. Per fer-nos una idea, el cabal mitjà del Llobregat ronda els 1700000 metres cúbics al dia i el seu cabal ecològic s'ha estimat entre 300000 i 500000 metres cúbics/dia, el que vol dir que amb el que surt de la depuradora del Besòs es podrien mantindre els nivells mínims del riu Llobregat (o el Ter, que es mou en valors molt similars). No obstant, tota aquesta aigua es torna al mar per un emissari submarí. La idea doncs és: Portem l’aigua, la consumim, la pixem, la depurem i la usem per regar. Amb estratègies d'aquest tipus s'aconseguirien uns guanys d’aigua potable enormes... per que pensa que no és només l'aigua de la depuradora del Besòs: la majoria dels municipis, per petits que siguin, connecten el seu clavegueram a una estació de depuració d'aigües residuals ...

...Però aquí entra en joc un altre col·lectiu dins el “show de l’aigua”, els regants. Diuen que no s’enrefien de l’aigua depurada i no volen utilitzar aquest recurs. I per darrera hi ha un fotimer de pagesos que “punxen” els conductes de les aigües de sortida de les depuradores per regar els seus cultius clandestinament... Ho haveu vist?!!!.


Per una altra banda, utilitzar l’aigua reciclada per potabilitzar-la pot sonar com si ens diguessin que ara ens hem de beure els pixats, i és clar, la gent no acaba de veure-ho amb bons ulls. Però el cert és que l’aigua reciclada, amb els tractaments correctes, és tan apta per ser potabilitzada com l’aigua de qualssevol riu...

A veure quin és el proper episodi d’aquest Show. Amb que ens sorprendran ara el Montilla, el Mas i el Baltasar? No se si seran las Zamburguesas o els rollitos de primavera, però del que estic segur és que veurem trompades.

diumenge, 16 de març del 2008

reciclar l'aigua ... La resposta més senzilla acostuma a ser la bona

Tot i que aquí estic avorrit de veure ploure i mullar-me, al meu país tothom mira al cel, cercant algun rastre d’aigua. Els ambassaments catalans registren els pitjors números dels que es te registre, fregant el 20% de la capacitat i no es veu que això es pugui solucionar, al menys a curt termini. En moments com aquests salten les alarmes i es busquen remeis, però no són fàcils. De moment Barcelona destaca com la ciutat amb menor consum d’aigua de tot l’estat, el que indica que la conscienciació i l’acció conjunta de tots és possible, en primer lloc, i un factor determinant per solventar qualssevol problema.

Però no deixa d’alarmar-me el fet de que aquells en els que confiem per gestionar els nostres recursos no acaben de donar la talla (gestors i Agència Catalana de l’Aigua). Últimament tots ens hem vist sorpresos per les pèrdues en la xarxa de distribució d’aigua potable. Així, la canonada Cardedeu-Trinitat perd 216000 litres diaris,uns 9000 litres per hora. Considerant que s’estima que cada persona consumeix uns 118 litres al dia (a Barcelona, 225 a Girona), aquesta pèrdua seria equivalent a que unes 1800 persones no tinguessin accés a aigua cada dia. Al diari de Girona (20 Gener del 2008), la directora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) parlava de que la xarxa de distribució gironina podia estar perdent entre un 40% i un 50% de l’aigua.

I són pèrdues fins a cert punt “consentides”, donat que les feines de reparació s’allarguen anys i panys ... “són complicades” diuen. D’acord. Ara imagina que has de construir un oleoducte ... complicat no?. I imagina’t que es posa en funcionament i resulta que aquest oleoducte perd un 50% del petroli que hi circula ... quants dies més creus que duraries a l’empresa?. És clar, el cost de l’aigua és baix i es paga entre tots amb els impostos. Com no hi ha interès econòmic al darrera es deixa de banda i si passa res ... és culpa del clima.

Quan es parla de solucions, la situació és encara més penosa. Uns parlen de transvasaments, obres faraòniques que triguen anys a construir-se i, el més important, que prenen els recursos d’un lloc per portar-los a un altre ... Quin sentit té quan a tot arreu ens manca l’aigua?. Altres parlen de plantes desaladores. Potser és una solució a més curt termini, i el cost de l’aigua generada mitjançant aquesta tecnologia cada cop és més baix degut als avenços tècnics. Per tant no sembla un mala idea. No oblidem que s’ha pres molt seriosament la possibilitat de portar aigua a Barcelona en vaixells des de una planta desaladora Andalusa. Si això es du a terme, serà per que la planta desaladora del sud no sap que fer amb l’aigua que obté ... la raó? Doncs que van construir la planta, però no els conductes necessaris per distribuir l'aigua... Irònic, no?... Encara que sembli paradòxic, en alguns casos les solucions no sempre solventen els problemes.


oooh quina set!

Fa poc la Noe, cap de plantes depuradores d’aigües residuals (pels qui no sabeu de qui parlo) em comentava ho fàcil que seria reciclar les aigües residuals i fer-les potables. És clar que en un principi la idea de beure’m el que llenço cada dia pel vàter em va fer aparèixer un somriure escatològic a la cara. Però és impressionant veure com l’aigua que arriba de les clavegueres d’una ciutat (amb les coses que arriben) esdevé aigua cristal·lina després d’uns quants processos biològics.


Aquesta aigua cristal·lina és abocada a torrents i aprofitada per regants. I en alguns casos fins i tot a servit per recuperar sistemes humits, com aiguamolls. Però tot i això, la gran part es llença. En qualssevol cas, aquesta aigua depurada no és més perjudicial que l’aigua d’un riu. Què passaria si es dirigís cap a plantes potabilitzadores?. En aquests temps que estem tant obsessionats per reciclar-ho tot, que fins i tot alguns llocs fashion usen envasos plàstics reciclats (garrafes de lleixiu, etc) com a pantalla de làmpara per que queda guai ... ningú més ha pensat a reciclar l’aigua?.

Les depuradores d'aigues residuals ja existeixen. Les potabilitzadores també. Només caldria construir les canonades que portin l'aigua de les primeres cap a les segones. Si comparem aquests costos amb els generats per plantes dessalinitzadores (que també necessiten xarxes de distribució) o transvassaments, el reciclatge de l'aigua seria, segurament, l'opció més barata ... i segurament la més ràpida. Pot ser se m'escapa alguna cosa, alguna rao' per la que no es pot fer ... Qui sap ... (I qui ho sàpiga que m'ho expliqui, si no te inconvenient)

El que sembla innegable és que hi ha uns quants asseguts a poltrones que podrien preguntar a la gent que toca aigua cada dia, enlloc de mirar-se’ls per sobre de l’espatlla. Segurament es trobarien amb un allau d’idees fresques i amb la possibilitat de revolucionar la gestió dels recursos hídrics. Per que, com he dit a l’inici del post, l’acció conjunta és un factor determinant per solventar qualssevol problema.