Aquest és el primer post d'aquest blog dedicat a una pel·lícula. Ho sento, però no ho he pogut evitar ... no tornarà a passar :-). The man from earth és una obra estrenada al 2007 i dirigida pel desconegut Richard Schenkman, qui compta dins la seva filmografia amb produccions tan admirables com "Playboy: International Playmates", "Playboy: Playmates in Paradise" o "Went to Coney Island on a Mission from God... Be Back by Five".
Però no et deixis enganyar pel passat d'aquest director (Ho sento, amants del cinema eròtic), el secret de la pel·lícula està en el guionista, en Jerome Bixby. Aquest darrer fou un escriptor reconegut de ciència ficció, responsable d'alguns guions de la sèrie Star Trek, Dimensió desconeguda (The Twilight Zone), i de la pel·lícula Un viatge al·lucinant (Fantastic Voyage). El bo d'en Bxby va dedicar-se a escriure The man from earth desde finals dels 60s fins la seva mort, al 1998, i fou el seu fill qui va aconseguir portar-la al cinema.
És una pel·lícula de ciència ficció? Sí, però no del tipus de ciència ficció a la que estem acostumats. No hi trobaràs naus espacials, ni científics bojos, ni mutants, ni paisatges generats per ordinador... de fet l'únic que trobaràs són 8 personatges i un sol escenari. Una peli de ciència ficció sense efectes especials? Doncs sí, però realment collonuda.
La història comença (i transcorre i acaba) un dia com avui, a casa d'en John Oldman, on aquest professor universitari d'història, d'uns 30 i tants anys, ha citat als seus amics per acomiadar-se abans de marxar de la ciutat. Els amics són companys de la universitat, entre ells hi ha un biòleg, un arqueòleg, un antropòleg, una experta en literatura cristiana i un fisiòleg. Tots estan realment sorpresos per la sobtada decisió d'en John de marxar, doncs fa deu anys que es troba entre ells, portant una vida senzilla i plena d'èxits acadèmics.
Reunits al menjador de la casa del professor, tots se n'adonen que el seu amfitrió sembla inquiet, barrunta alguna cosa, i finalment decideix explicar-lis: "Creieu possible que un home del paleolític superior hagi sobreviscut fins als nostres dies?". La pregunta sembla engrescadora, així que comencen un exercici de ficció en el que els diferents experts donen la seva opinió. Fins que, tot xerrant, esmenten en Cristòfol Colom. "Sabeu?" diu en John "Vaig tindre l'oportunitat de viatjar amb ell, de fet jo també estava força convençut de que la terra era rodona. Però no em podia treure del damunt la por a caure per un hipotètic final del món".
A partir d'aquí la cosa canvia. En realitat en John havia reunit els seus amics per confessar-lis, abans d'abandonar-los per sempre, que va néixer fa molts segles, però per alguna raó ha sobreviscut fins als nostres dies. S'inicia llavors una discussió en la que res del que diu l'immortal es pot demostrar, però tampoc és possible refutar. La conversa es fa cada cop més profunda, fins que, de forma sorprenent, es centren en les religions i el que han suposat per a la nostra espècie.
La pel·lícula podria ser perfectament una obra de teatre ja que tota transcorre a casa del professor. En aquest sentit, el format i la intensitat de la història m'ha recordat a "el mètode Grönholm". El guió està treballat fins l'últim detall i la conversa destil·la intel·ligència a cada moment, el que ens retorna al vell costum del contador de contes, d'escoltar una història fascinant a la bora del foc. Es tracta d'un plantejament tremendament original que ens convida a la reflexió des d'un punt de vista totalment objectiu, sense ànim d'adoctrinar ningú, tan sols fent ús del pensament crític que tan sovint oblidem utilitzar.
Lamentablement, es va estrenar d'una forma més que discreta, pel que no va causar cap rebombori. És evident que a les sales de cinema, acostumades a fer calés a base de castanyes de Hollywood, estrenar una pel·lícula que requereix estar 90 minuts escoltant una història no els va resultar gens atractiu. No obstant, el poder de distribució d'internet i les bones crítiques de la gent que hi ha tingut accés l'està convertint en una pel·lícula de culte. Així que, si la vols veure, t'hauràs de buscar la vida (;-O).
Nota: Si no ets subscriptor de Megavídeo, la peli es tallarà als 73 minuts (just quan comença el millor) i hauràs d'esperar 50 minuts per continuar veient-la. Si la teva IP és dinàmica, pots reiniciar el Router, recarregar la pel·lícula i continuar veient-la a partir del minut 73... cap problema.
Però no et deixis enganyar pel passat d'aquest director (Ho sento, amants del cinema eròtic), el secret de la pel·lícula està en el guionista, en Jerome Bixby. Aquest darrer fou un escriptor reconegut de ciència ficció, responsable d'alguns guions de la sèrie Star Trek, Dimensió desconeguda (The Twilight Zone), i de la pel·lícula Un viatge al·lucinant (Fantastic Voyage). El bo d'en Bxby va dedicar-se a escriure The man from earth desde finals dels 60s fins la seva mort, al 1998, i fou el seu fill qui va aconseguir portar-la al cinema.
És una pel·lícula de ciència ficció? Sí, però no del tipus de ciència ficció a la que estem acostumats. No hi trobaràs naus espacials, ni científics bojos, ni mutants, ni paisatges generats per ordinador... de fet l'únic que trobaràs són 8 personatges i un sol escenari. Una peli de ciència ficció sense efectes especials? Doncs sí, però realment collonuda.
La història comença (i transcorre i acaba) un dia com avui, a casa d'en John Oldman, on aquest professor universitari d'història, d'uns 30 i tants anys, ha citat als seus amics per acomiadar-se abans de marxar de la ciutat. Els amics són companys de la universitat, entre ells hi ha un biòleg, un arqueòleg, un antropòleg, una experta en literatura cristiana i un fisiòleg. Tots estan realment sorpresos per la sobtada decisió d'en John de marxar, doncs fa deu anys que es troba entre ells, portant una vida senzilla i plena d'èxits acadèmics.
Reunits al menjador de la casa del professor, tots se n'adonen que el seu amfitrió sembla inquiet, barrunta alguna cosa, i finalment decideix explicar-lis: "Creieu possible que un home del paleolític superior hagi sobreviscut fins als nostres dies?". La pregunta sembla engrescadora, així que comencen un exercici de ficció en el que els diferents experts donen la seva opinió. Fins que, tot xerrant, esmenten en Cristòfol Colom. "Sabeu?" diu en John "Vaig tindre l'oportunitat de viatjar amb ell, de fet jo també estava força convençut de que la terra era rodona. Però no em podia treure del damunt la por a caure per un hipotètic final del món".
A partir d'aquí la cosa canvia. En realitat en John havia reunit els seus amics per confessar-lis, abans d'abandonar-los per sempre, que va néixer fa molts segles, però per alguna raó ha sobreviscut fins als nostres dies. S'inicia llavors una discussió en la que res del que diu l'immortal es pot demostrar, però tampoc és possible refutar. La conversa es fa cada cop més profunda, fins que, de forma sorprenent, es centren en les religions i el que han suposat per a la nostra espècie.
La pel·lícula podria ser perfectament una obra de teatre ja que tota transcorre a casa del professor. En aquest sentit, el format i la intensitat de la història m'ha recordat a "el mètode Grönholm". El guió està treballat fins l'últim detall i la conversa destil·la intel·ligència a cada moment, el que ens retorna al vell costum del contador de contes, d'escoltar una història fascinant a la bora del foc. Es tracta d'un plantejament tremendament original que ens convida a la reflexió des d'un punt de vista totalment objectiu, sense ànim d'adoctrinar ningú, tan sols fent ús del pensament crític que tan sovint oblidem utilitzar.
Lamentablement, es va estrenar d'una forma més que discreta, pel que no va causar cap rebombori. És evident que a les sales de cinema, acostumades a fer calés a base de castanyes de Hollywood, estrenar una pel·lícula que requereix estar 90 minuts escoltant una història no els va resultar gens atractiu. No obstant, el poder de distribució d'internet i les bones crítiques de la gent que hi ha tingut accés l'està convertint en una pel·lícula de culte. Així que, si la vols veure, t'hauràs de buscar la vida (;-O).
Nota: Si no ets subscriptor de Megavídeo, la peli es tallarà als 73 minuts (just quan comença el millor) i hauràs d'esperar 50 minuts per continuar veient-la. Si la teva IP és dinàmica, pots reiniciar el Router, recarregar la pel·lícula i continuar veient-la a partir del minut 73... cap problema.
17 comentaris:
No n'havia sentit res. Te molt bona pinta.
Ostres quina ignorància la meva! No n'havia sentit a parlar...però si que sembla interessant.De vegades aquestes que passen tan desapercebudes són tresors.
Va bé que ens ho comentis,perquè així n'hi haurà més que la coneixerem.Gràcies^-^.
Bé, doncs vaig a veure la pel·lícula.
Per cert, hi ha un altre truc, que es obrir dos finestres de Megavideo, aturar una al minut 60 (me o menys) i deixar que es carregui, llavors veus la primer i quan es talla continues amb la segona que ja hauria d'estar carregada fins al final.
Ja l'he vista i m'ha agradat força. Entenc que passes en un pla discret, al menys a US, m'estranya que hagi estat en algun cine fins i tot, però bé, sort d'Internet! Merci per la recomanació!
No l'he vist, però la miraré! Gràcies per la recomanació :)
El que m'estranya és la renovació neuronal i que hagi pogut solventar els errors que s'acumulen, a més a més d'haver sobreviscut a un gran nombre de malalties i guerres en moments en què les condicions higièniques eren poc favorables.
De totes maneres he de reconèixer que té bona pinta. A veure si torno a deixar-me caure pel megavideo, gràcies per la recomanació.
PS: I si trobes pelis que tenen bona pinta, no t'estiguis de compartir-ho amb nosaltres jajajaja
L'acabo de veure. Certament molt bona. Com a historiador sempre he procurat entendre el fets del passat des de la seva quotidianitat, i el film resulta versemblant precisament per això: per la normalitat de les explicacions.
Només dues crítiques:
1a) La mitificació de Buda. L'únic moment en que desapareix aquesta noció de quotidianitat (sense comptar les reflexions que fa sobre la divinitat universal)
2a) Que sempre s'hagi dit fonèticament "Jon" resulta l'única falla estructural de les explicacions que dóna, ja que els ancestres d'aquest nom anglòfon no han sonat mai "Jon" (vegis Ioannus, sense anar més lluny).
Bé nois i noies, espero no haver posat massa expectatives, que de vegades et parlen molt bé d'una peli i després la vas a veure esperant que sigui més del que és.
Memecio, diria que t'agradarà, té passatges que em van fer pensar en el teu blog.
maria, tens raó, moltes petites produccions independents acaben sent autèntiques imprescindibles.
Pere, celebro que t'hagi agradat. No sé ni si s'ha arribat a estrenar als nostres cines convencionals, doncs no hi ha versions doblades.
Edu, ja diràs que tal! :-)
Alasanid, és que s'ha de ser molt especial per viure tant de temps jejeje. De totes maneres, es pregunta poc sobre el com o el perquè, i es centra més en el que suposa la seva condició.
Roger, doncs celebro que t'agradi. Sobre el tema del nom, hi ha una cosa que em té desconcertat, torna't a mirar el principi, quan parla de la dedicatòria del quadre.
Certament "Jacques" en francès és "Jaume", i no pas "Joan" que és la traducció de "John". Deu ser un tercer error, suposo. Si no és que algun entès en la matèria en dóna alguna explicació.
Doncs jo també l'he vist i m'ha enganxat completament. És fantàstic com un guiò enginyós i uns diàlegs intel.ligents et poden arribar a captibar.
(També posaria un detallet incorrecte, encara que no té més importància. El biòleg diu que el pàncreas regenera les seves cèl.lules cada dia i això ni s'acosta a la realitat.)
Sembla una bona recomanacio! Aviam si la busco pel cinetube!
Realment fan falta pelis un pel mes intel.ligents! Almenys que siguin minimament creibles.
Doncs a mi fa poc que me la van recomanar i també faig campanya perque la gent s'animi a donar-li un cop d'ull. Personalment, vaig començar a veure-la amb reticència pel títol ;) però em va encantar,... És una clara desmostració de que no sempre es necessita un gran pressupost per fer una bona película, la idea és la clau.
Roger, potser és una pista per entendre la història?
Dan, i tant, realment enganxa. Pel que fa l biòleg, esperava alguna cosa més, en la línia del que apuntava l'Alasanid.
Goblin, no cal que busquis massa, hi ha l'enllaç al post ;-)
Harni, totalment d'acord. El cinema independent ens ha deixat autèntiques joies fetes en base a una idea original i aguditzant l'enginy per suplir la manca de pressupost. Fem campanya doncs! :-)
Mmmmmmmmmmmmm ara ja no et segueixo...
jajaja. Es que no voldria destripar la pel·lícula aquí. Però el tema del nom podria guardar la gran pregunta que et fas i que es fan tots els personatges: menteix o diu la veritat? Un cop vista, tot sembla ben lligat, però el tema del nom i la dedicatòria, si fos un error, seria un error força de principiant dins un guió tan currat.
Aaaaaaaaaaaaaaaah vale! XDXD Tant senzill.
Home, per com acaba sembla que diu la veritat, no? [no dic res més per no aixafar l'argument]
Ja he vist la peli Asimetrich. M'ha encantat! Del millor que he vist en molt de temps. Gràcies per la recomanació!
Publica un comentari a l'entrada