dilluns, 14 de setembre de 2009

ho sé però no m'enrecordo


Com es diu la capital d'Arabia Saudí? Què vas dinar el Dissabte? Com es diu l'actor que feia de Mc Gyver? Si has pogut respondre ja pots deixar de llegir, aguafiestes!. Si ets d'aquells que s'han quedat amb la sensació "mmmmhh ... mmmmmh ... ho tinc a la punta de la llengua", t'interessarà saber que segurament saps la resposta, però no la recordes. Aquest record al que no pots accedir segurament no s'ha volatilitzat, potser no ha desaparegut, sinó que continua al teu cervell. Això sí, tancat i barrat entre sinapsis neuronals.

Al menys així ho assegura el neurobiòleg Jeffrey Johnson, que en declaracions a Wired Science assegura que encara que no puguis recordar els detalls del dinar del Dissabte "Podríem extreure informació del que vas menjar de la teva activitat cerebral, encara que tu no hi puguis accedir de forma conscient".

Com és possible? Doncs, un cop més, gràcies a un escànner de ressonància magnètica funcional (fMRI), un trasto del que ja s'ha parlat abans en aquest blog i que serveix per monitoritzar a temps real l'activitat cerebral de forma molt acurada. Per dur a terme aquest estudi publicat a Neuron aquest mes, els investigadors van recórrer a l'ajuda d'onze noies i cinc nois, estudiants tots ells, als qui van posar dins el fMRI. A cadascú se li va ensenyar un llistat de paraules, primer havien de dir-la al revés, i després havien de dir perquè podria ser usada i imaginar com la dibuixaria un artista. Llavors els donaven descans i, vint minuts després, els investigadors els tronaven a ensenyar la llista als joves i els demanaven que recordessin tot el que poguessin del que havien dit anteriorment.

Així, els estudiants havien de bucejar als seus records, desencadenant el que es coneix com a restauració (traducció meva de reinstatement), un procés en el que el cervell torna a repetir el mateix patró d'activitat que en el moment en que es generava el record. I és que, pel que sembla, des del punt de vista de la neurobiologia un record no és més que un patró determinat d'activitat cerebral.

Mentre l'estudiant intentava recordar tot el que havia dit sobre la paraula, al monitor del fMRI es podia veure un patró d'activitat idèntic al generat pel cervell del jove 20 minuts abans, mentre parlava sobre la paraula. La restauració era perfecte en tots els casos. No obstant, n'hi havia que afirmaven no poder recordar el que havien dit. Però al fMRI el record apareixia intacte, estava gravat al cervell, tot i que era inaccessible.

La següent qüestió és durant quant de temps es pot retindre aquest tipus de records. Hores? Dies? Mesos? Anys?!!. T'imagines el que podrien extreure del teu cap amb un fMRI en un futur?. Cada vegada es sap més sobre el cervell i els processos biològics encarregats de la generació dels records i el funcionament de la nostra ment. Es comença a saber tant que pot resultar fins i tot inquietannnnnteeeee.

16 comentaris:

Alasanid ha dit...

Només n'he encertat una i mitja (el tema del dinar no el tinc clar del tot).

El cervell... tantes connexions i camins possibles. La veritat és que ha de ser fascinant i desesperant treballar-hi (per sort ara ja es pot veure en funcionament).

Per aprendre es tracta de fer camins i després recordar com trobar-los, no?

zel ha dit...

Jo he encertat el dinar, en canvi, la capital a la punta de la llengua...ja la trobaré... I dic jo, com funcionaria això en persones que tene alzheimer? Hi ha també records al seu cervell o l'emmagatzematge s'ha desconfigurat? Realment, el cervell és una capsa de sorpreses...

Assumpta ha dit...

Jo he encertat les dues primeres, en McGyver!! M'encantava!! si fins i tot li vaig dedicar un post!! jajaja Doncs no recordo el seu nom.

Un amic meu, el Josep de cal Nanjo, deia que quan una cosa estava al teu cap doncs ja hi era i que era qüestió de temps recordar-la o no. No es posava nerviós, pensava amb la seguretat de que ho trobaria i... ho trobava :-))

Assumpta ha dit...

Perdò... no era qüestió de temps recordar-la O NO :-)) precisament "O NO" era el que ell eliminava.

Era qüestió de temps recordar-la: sí o sí :-))

MARTELL DE REUS ha dit...

Jo només les dues primeres, la darrera és que no ho he sabut mai per què només em miro els documentals del 33 :)

Roger ha dit...

Podran resoldre la meva manca de memòria donant un copet en algun punt de la meva closca? Seria interessant...

Asimetrich ha dit...

Alasanid, i tant, si no sabem com retrobar el camí, malament. Realment el cervell és un dels misteris més impressionants i difícils d'estudiar, però sembla que la tecnologia ens va obrint les portes ...

zel, malauradament l'Alzheimer és una enfermetat neurodegenerativa que implica la mortalitat neuronal. És, com bé dius, una desconfiguració. Per tant aquesta tècnica no ajudaria, una llàstima.

Assumpta,jejeje, sembla que el cervell t'ha jugat una mala passada avui. Ja s'ha dit altres vegades en aquest blog, la saviesa popular moltes vegades s'avança a la ciència. De fet, en molts casos, és ciència sense alta tecnologia, oi?.

Martell de Reus, jajaja, però si McGyver era tot un documental, no has vist mai l'episodi sobre el país basc

Roger, si haguéssim de recuperar la memòria a base de cops, el meu cap semblaria una patata :-)

Goblin77 ha dit...

El cervell...aquell gran desconegut organ! Es realment sorprenent. Espero pero que a cap iluminat de cap agencia de seguretat li doni per voler utilitzar aquest metode per treure informacio a la people. Si no ja em veig al terrorista o pressumpte terrorista enganxat a uns electrodes i patint descarregues!

Impresionant la feina dels guionistes en el capitol de McGyver, me trec el barret!!! (ironic, evidenment)

cocoon ha dit...

Hej bambimo!!M'ha agradat molt aquest post!:)...l'he trobat molt interessant!a més quina rabia fa quan saps una cosa i no t'enrecordes! i també quina rabia e impotencia quan aquesta cosa que no t'enrecordes...l'has aprés una vegada i una altra, i tot i aíxí ja un dia que no t'enrecordes!:)

Ah!!tot i que sigui molt tard...enhorabona pel blog i per haver sortit a Rac 1..:)

Roger ha dit...

XDXDXD

Mira, al final m'he trencat el cap per respondre les preguntes. Resultat:

1- Segons la Viquipèdia: Ryad (i pensar que abans em sabia totes les capitals d'Àsia...)

2- Després de molts cops: Patates al pesto.

3- No ho podia saber que no hi era jo! Segons la Viquipèdia Richard Dean Anderson, però aquesta no compta.

Per tant: 1 de 2. Està prou bé, no? XD

maria ha dit...

Ara veient les rspostes que ha donat en Roger,me'n recordo de totes,jejeje.
Si que ens queda molt per descobrir.A veure si surt aviat.
Molt bon article^-^.

Asimetrich ha dit...

Goblin, jo no posaria pas la mà al foc. Molta tecnologia s'estrena posant-se al servei del més "estrany".

cocoon, bueno bueno bueno... Mira qui tenim aquí jajaja. Un plaer comptar amb els teus comentaris (per fi) jejeje.

Roger, i jo que em pensava que les sabríeu totes, que esteu fets uns cracks! :-)

maria, això és trampa!. Però pensat-ho bé, tampoc era cap concurs, així que no em queixaré ... per avui jijiji.

Els del PiT ha dit...

Hi hi hi... hauries d'haver complicat un xic més les preguntes, perquè a casa els dissabtes sempre mengem espagueti! Com és el que cuina el nano...
:)


Sé fer més coses, eh? El que passa és que per mi és més còmode fer el que s'ha convertit en tradició familiar que no inventar esferificacions...

Curiós article...
Curiosa ment...

Ada ha dit...

Com es pot aconseguir un fMRI? el tenen al mercadona? Si m'enrecorde el demanaré als reis per a aquests nadals... emmm... què estava dient? bohp.

Asimetrich ha dit...

Els del PiT, Cuinar espaguetis pot fer-ho tothom, però fer-ho bé, tan bé com per instaurar-lo com a dinar de Dissabte, només uns pocs escollits ;-).

Ada, L'altre dia en vaig veure un de la marca Hacendado, ves per on hihihi.

Ada ha dit...

No!!! Vaig ara mateix a pel fMhgt?¿ del Deliplus, ara torne! au, cacau!