Existeix? Deu ser els diners? No, no ho crec per que “los ricos también lloran” i la majoria de vegades els pobres, amb menys, són més feliços. Quin és doncs? Serà poder llençar-li una sabata al Bush davant les càmeres de TV de tot el món? (Això s'acosta més). Tindrà a veure amb posar Nocilla dins una madalena? Hhhmmm, això s'acosta moooolt més, tot i que llavors excloem com a feliç a tota la gent que està a dieta (que potser ara són pocs, però quan acabi el nadal seran ... ehemm... serem legió) ??
Difícil poder establir el secret per ser feliç, tot i que a un recent article publicat al British Medical Journal es diu tot el contrari, que la felicitat és contagiosa. Dit d'altra manera, que si ens envoltem de gent feliç ens sentirem contagiats per aquest estat de gràcia fent de les nostres vides una bassa d'oli de plaer i benestar. D'on han tret aquesta conclusió?
Doncs ni més ni menys que d'un estudi cardiològic, el Farmingham Heart Study. En aquest estudi es monitoritza molta gent durant molt de temps, avaluant-se diferents paràmetres, entre ells el grau de satisfacció personal (paràmetre relacionat amb la qualitat de vida i, per tant, amb la salut del cor). A més, als pacients participants a l'estudi cardiològic els demanaven els telèfons d'alguns amics per tal de poder-los localitzar en el futur. Així que el James Fowler i el Nicholas Christakis tenien tot el que necessitaven. Per una banda els nivells de satisfacció personal dels participants en l'estudi i, per l'altra banda, informació sobre les seves amistats. A continuació van agafar aquestes dades i les van utilitzar dins un camp que no te res a veure amb la medicina: Les xarxes socials. I van elaborar el gràfic que veus a continuació:
Cada punt representa un individu. Segons l'estudi, els verds són els més feliços i els grocs els que presenten una felicitat més moderada (vaja, parlant clar, els infeliços). Els de color blau són aquells amb un grau de felicitat intermig. Si els punts estan connectats per una línia és per que es tracta d'amics. Com pots veure, existeix certa tendència a l'agrupament dels diferents colors, que indica que la gent feliç es troba entre gent feliç i els infeliços rodejats d'infeliços. Això, juntament amb altres paràmetres, va portar al Fowler i al Christakis a dir que la felicitat podria transmetre's d'una persona a l'altra. No diuen quin seria el mecanisme, aquí no arriben, però que ningú pensi en un virus, que més voldríem, vindria a ser com quan s'encomana un badall (aquest sí que és un gran misteri!). Es tractaria d'una influència social a la que no podríem resistir-nos.
Evidentment, els detractors d'aquesta interpretació no s'han fet esperar. Dos investigadors, Ethan Cohen i Jason Fletcher, van utilitzar el mateix mètode de xarxes socials aplicat a “coses tontes” (paraules seves) com l'acné, l'alçada o els mals de cap. El resultat va ser que aquests tres paràmetres també podrien considerar-se “contagiosos” de fer-se la mateixa interpretació que s'havia fet per la felicitat. Pel que sembla, segons diuen aquests autors en la crítica al primer treball, no es tractaria de que la felicitat fos contagiosa, sinó de que el mètode utilitzat és poc robust. I és que aquesta disciplina emergent de les xarxes socials encara s'ha de pulir i afinar una miqueta més per tal de no arribar a conclusions precipitades.
Així, si la felicitat és contagiosa o no encara està per dir, de moment sembla que el secret per arribar a ser feliç se l'ha de currar cadascú, que no ens arribarà en forma de recepta ni d'article científic! Què et pensaves? Au va! Fes el favor de ser feliç i passar un bon nadal i una bona entrada d'any, collons!. I ens veiem al 2009.
Per finalitzar deixo un vídeo. No ve a cuento però l'he trobat d'una gran importància. Es tracta de la crida d'una associació italiana per salvar una espècie marina en perill d'extinció però amb una elevadísima importància en el manteniment de l'ecosistema marí. El vídeo està en italià, però s'entén perfectament (Imagina que qui parla és il Papi de Polònia). Espero que t'ajudi a ser feliç o al menys a somriure una miqueta.
Difícil poder establir el secret per ser feliç, tot i que a un recent article publicat al British Medical Journal es diu tot el contrari, que la felicitat és contagiosa. Dit d'altra manera, que si ens envoltem de gent feliç ens sentirem contagiats per aquest estat de gràcia fent de les nostres vides una bassa d'oli de plaer i benestar. D'on han tret aquesta conclusió?
Doncs ni més ni menys que d'un estudi cardiològic, el Farmingham Heart Study. En aquest estudi es monitoritza molta gent durant molt de temps, avaluant-se diferents paràmetres, entre ells el grau de satisfacció personal (paràmetre relacionat amb la qualitat de vida i, per tant, amb la salut del cor). A més, als pacients participants a l'estudi cardiològic els demanaven els telèfons d'alguns amics per tal de poder-los localitzar en el futur. Així que el James Fowler i el Nicholas Christakis tenien tot el que necessitaven. Per una banda els nivells de satisfacció personal dels participants en l'estudi i, per l'altra banda, informació sobre les seves amistats. A continuació van agafar aquestes dades i les van utilitzar dins un camp que no te res a veure amb la medicina: Les xarxes socials. I van elaborar el gràfic que veus a continuació:
Cada punt representa un individu. Segons l'estudi, els verds són els més feliços i els grocs els que presenten una felicitat més moderada (vaja, parlant clar, els infeliços). Els de color blau són aquells amb un grau de felicitat intermig. Si els punts estan connectats per una línia és per que es tracta d'amics. Com pots veure, existeix certa tendència a l'agrupament dels diferents colors, que indica que la gent feliç es troba entre gent feliç i els infeliços rodejats d'infeliços. Això, juntament amb altres paràmetres, va portar al Fowler i al Christakis a dir que la felicitat podria transmetre's d'una persona a l'altra. No diuen quin seria el mecanisme, aquí no arriben, però que ningú pensi en un virus, que més voldríem, vindria a ser com quan s'encomana un badall (aquest sí que és un gran misteri!). Es tractaria d'una influència social a la que no podríem resistir-nos.
Evidentment, els detractors d'aquesta interpretació no s'han fet esperar. Dos investigadors, Ethan Cohen i Jason Fletcher, van utilitzar el mateix mètode de xarxes socials aplicat a “coses tontes” (paraules seves) com l'acné, l'alçada o els mals de cap. El resultat va ser que aquests tres paràmetres també podrien considerar-se “contagiosos” de fer-se la mateixa interpretació que s'havia fet per la felicitat. Pel que sembla, segons diuen aquests autors en la crítica al primer treball, no es tractaria de que la felicitat fos contagiosa, sinó de que el mètode utilitzat és poc robust. I és que aquesta disciplina emergent de les xarxes socials encara s'ha de pulir i afinar una miqueta més per tal de no arribar a conclusions precipitades.
Així, si la felicitat és contagiosa o no encara està per dir, de moment sembla que el secret per arribar a ser feliç se l'ha de currar cadascú, que no ens arribarà en forma de recepta ni d'article científic! Què et pensaves? Au va! Fes el favor de ser feliç i passar un bon nadal i una bona entrada d'any, collons!. I ens veiem al 2009.
Per finalitzar deixo un vídeo. No ve a cuento però l'he trobat d'una gran importància. Es tracta de la crida d'una associació italiana per salvar una espècie marina en perill d'extinció però amb una elevadísima importància en el manteniment de l'ecosistema marí. El vídeo està en italià, però s'entén perfectament (Imagina que qui parla és il Papi de Polònia). Espero que t'ajudi a ser feliç o al menys a somriure una miqueta.
10 comentaris:
El Teorema de Ferran sobre la felicitat és simple: quantes més petites coses ets capaç de disfrutar, més moments de felicitat gaudeixes. I no crec que s'encomani.
Sobre el vídeo... en alguna banda he llegit que Berlusconi havia estat nedant a les platges sicilianes. Ara ja sabem què feia!
Salut.
I per cert!: bon Nadal i sort pel 2009!
No crec que la felicitat s'encomani, l'alegria potser sí.
A mi el que se m'ha encomanat és algun virus pervers que m'ha deixat 3 dies KO. A veure si demà ja estic millor, el vídeo m'ha ajudat a riure un bon rato!
Bones festes, i feliç 2009!
Doncs jo crec que sí, que la felicitat s'encomana. Les persones a les que estimem ens poden fer feliços, això no es encomanar la felicitat?
Bones festes, ens veiem pel PubMed...
Jo també penso que s'encomana...si un està vivint un moment moderadament buit d'angoixes...Ara, si les coses pinten malament, de vegades la felicitat dels altres arriba a fer mal... Jo, segueixo el teorema del Ferran. Petons i bones diades, amb alegria!
ei, passo per aquí a desitjar-te unes bones festes, i t'agraeixo que no m'hagis revelat quin és el secret de la felicitat. com dius, ens ho hem de currar nosaltres.
cuida't molt!
Quina gran veritat que dius!!!! El secret de la felicitat se l'ha de currar cadascú...
Una salutació i bones festes!!!
Jo sóc de la opinió que la felicitat està dins de cadascú. I és molt important com han dit per aquí aprofitar els petits moments.
Bon Nadal i Bon any!
interessant...
Gràcies pels comentaris, companys/es. Tot i que amb retard també us felicito les festes i l'any nou (amb efectes retroactius).
El teorema del Ferran el trobo ben encertat. Veig però que hi ha discrepàncies sobre si la felicitat es pot encomanar i tots doneu arguments sòlids, sembla que caldran més estudis sobre el tema per tal d'arribar a alguna conclusió. Jo personalment també crec que es pot encomanar, però en el cas de no tindre ningú al voltant que ens ho encomani seguir el teorema de Ferran també donarà resultat.
Gràcies de nou, trobo que hi ha hagut certa discussió que fa temps no veia al blog. Això és un motiu d'alegria i felicitat :)))
Publica un comentari a l'entrada