dijous, 4 de desembre de 2008

El misteri del fenomen de Tunguska


Fiquem-nos al món del misteri i els fenòmens inexplicables. Primer posa en marxa la música:



I ara viatgem:

Ens traslladem a Sibèria, al dia 30 de Juny de 1908. Als pocs habitants d'aquelles contrades els va sorprendre un soroll intens provinent del cel. En aixecar la vista van poder veure una bola de foc enorme que queia a gran velocitat. La calor augmentava per moments ...

“En aquell moment vaig notar una gran escalfor, com si tingués la camisa encesa... Me la volia treure (la camisa). Però en aquell moment el cel va explotar. Vaig sentir una explosió terrible i vaig ser llençat uns metres enrere.”

Aquest és l'escalofriannnnte i terrrrrible testimoni d'un dels habitants d'aquelles contrades. L'explosió va ser 1000 vegades més forta que les bombes d'Iroshima i Nagasaki i va generar una ona expansiva que va llençar a terra a gent en un radi de 60 km. I una àrea de 2000 km quadrats de bosc va aparèixer amb tots els arbres tombats. Diuen que aquella nit, a Londres, es podia llegir el diari en plena nit sense utilitzar cap llum artificial, fet que s'ha atribuït a la refracció de la llum del sol per les partícules que van dispersar-se de l'enorme bola de foc. Afortunadament només es coneix una víctima, un caçador que va ser estimbat contra un arbre per l'ona expansiva. D'haver passat a un nucli poblat estaríem parlant de milers de víctimes. Però malgrat l'espectacularitat i dimensió del fenomen mai s'ha trobat res, cap pista, que pugui explicar-lo. Escalofriannnnnnnnteeeee

Les hipòtesis són moltes. No hi podien faltar els típics il·luminats que atribueixen aquell incident a l'accident d'una nau extraterrestre que va explotar ... segurament conduïda per familiars de l'Alien sepastre (i de gomaespuma) que es va estimbar a Roosevelt. Però la hipòtesi més acceptada és la d'un meteorit de grans dimensions. L'únic problema és que mai s'ha trobat cap fragment de meteorit ni cap cràter ... fins l'any passat.

Al 2007 científics italians de la universitat de Bologna liderats pel Giuseppe Longo van dir “Andiamo ragazzi al posti de la esplosioni a vedere si encontriamo il cazzo di meteoriti!”. I dit i fet van marxar carregats d'espagetis cap a Sibèria. Però es van desviar de la zona de l'epicentre, on mai s'ha pogut trobar cap impacte ni cap crater i van anar a buscar a 8 kilómetres cap al nord-oest. El que no expliquen és si es van desviar expressament o el que va passar és que van perdre's en desorientar-se o per anar ben carregats de grappa i lambrusco ballant la conga... o totes dues possibilitats alhora (aiii aquests italians... sabore di sale sabore di mare). El fet és que es van fixar en el llac Geko, una massa d'aigua que no apareix a cap mapa d'abans del 1908 i que, certament, te una pinta de cràter que t'hi cagu... sorprenent.



Quan es van posar a analitzar el llac mitjançant ultrasons van detectar que al fons, sota capes de sediments, es podia distingir una massa sòlida i molt densa. Segons els italians podria tractar-se del meteorit, d'un diàmetre d'uns 10 metres i més de 1700 tones de pes.

No obstant hi ha altres experts que creuen improbable que es tracti del meteorit. Entre altres raons perquè un objecte capaç de causar una destrucció com la de Tunguska hauria d'haver fet un cràter molt més gran i perquè al voltant del llac hi ha algun arbre centenari, present allà abans del 1908, que hauria d'haver estat arrasat per l'impacte del meteorit. El misteri, doncs, continua viu. Tindrem més respostes l'any vinent, quan una nova expedició del senyor Longo tornarà al llac Geko per agafar mostres del suposat meteorit (si no es perden pel camí, és clar).

16 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Per solucionar el misteri, que enviïn a la Fletcher

Asimetrich ha dit...

Noooooooo la Fletcher nooooo que allà on va mor tothom!!!. Aquesta senyora és la gafe més gafe de tots els temps, lloc on va, lloc on hi ha un assassinat.

zel ha dit...

Collons, que bo, l'experiència de la nit, entre la música i l'escrit...on puc trobar informació? M'agraden aquestes coses, a mi...

Vallve ha dit...

Gran innovació això de posar música. Ja em diràs com ho has fet, així jo també ho faré ....
Sembla mentida que no ho haguessin vist abans, com molt bé dius el llac té una pinta d'impacte de meteorit ....

Asimetrich ha dit...

Zel, celebro haver-te proporcionat l'experiència de la nit (totes em diuen el mateix jijijiiiiii). Pots trobar més informació aquí i aquí.

vallve, no és el primer cop que ho faig. Però aquest cop ha estat més senzill que l'anterior. Es tracta d'anar a goear, busques la música que vols i un cop has seleccionat la cançó, al costat et surt el codi html per embedir el reproductor amb la cançó a la teva web. És tan fàcil com posar un video del youtube. Ja estic esperant el teu post musical!;-)

Asimetrich ha dit...

zel, se m'oblidava, que si poses tunguska i meteor al google te'n surten més de pàgines. I si hi poses meteorito en trobaràs en castellà. Au a disfrutar!

Edu ha dit...

Ja ho té això la grappa, saps on comences però no on acabaràs jeje..

Realment el llac té tota la pinta de cràter. Però si això dels arbres centenaris és cert, llavors difícilment pugui ser-ho.

Esperarem la segona expedició!

Asimetrich ha dit...

I tant Edu, a veure que ens depara el 2009 a Tunguska

Dodger ha dit...

andiamos a buscare il cazzo de meteoriti! Boníssim, jaja, estava veient el Papa del Polònia.

Genial que busquin cràters; fa poc en un article sobre el cenetenari de Tungunska em va quedar la idea de que es va tractar d'una explosió aèria (les dues coses són possible si el meteorit es parteix en trossos grans):

http://blogs.elcorreodigital.com/magonia/2008/8/5/catastrofe-siberia

"La explosión de Siberia es un enigma no porque hubiera alienígenas de por medio -que no los hubo-, sino porque cien años después se ignora todavía qué la provocó, si un asteroide o un cometa. Los últimos cálculos apuntan a que el culpable fue un objeto de unos 20 metros de diámetro que estalló a entre 5 y 10 kilómetros de altura. La energía liberada fue equiparable a la de 400 bombas como la de Hiroshima y la onda de choque arrasó una superficie de bosque equivalente a Guipúzcoa. Por fortuna, el objeto de Tunguska cayó en una región deshabitada. Puede que la próxima vez no sea así."

Asimetrich ha dit...

Gracies Dodger. Si, de fet el debat esta entre si era un meteorit o un cometa. Pero el misteri radica en el fet de que no s'ha trobat cap fragment. El fet de que no hi hagues crater es el que inclina cap a la idea del cometa. Pero tampoc no s'accepta al 100% donada la explosio que es va sentir. Un cometa no te per que explotar com una bomba, i els efectes de l'explosio sembla que siguin mes de meteorit que no pas de cometa, doncs els cometes es consumeixen gradualment sense haver d'explotar al final. Aixi hi ha tot de pistes diferents que semblen contradir-se. I pa colmo arriben els italians que van i troben un crater. D'aqui els misteris.

Aixi que a veure que passa en properes expedicions, a veure si el llac es el crater i hi conte el meteorit a l'interior.

Anònim ha dit...

PIKU. De fet a mi les teories que m'agraden més no són la del meteorit o del cometa si no la d'on petit forat negre que va travessar la terra en aquest punt o la de una "porció" d'antimateria que es va carregar tot i especialment la de que Nicola Tesla (si no sabeu res d'ell us el recomano) va experimentar un Raig de la Mort inventat per ell i va provocar aquella devastació.
Fora conyes el més extrany del cas es que va morir força gent qu es trobava lluny d'allà al cap d'uns dies, i això sona a radioactivitat?? no se potser la ona de xoc pot provocar lesions...

Asimetrich ha dit...

Coi piku, quin munt d'hipòtesis, imaginació al poder!. No en tenia ni idea de que va morir tanta gent després de l'explosió, on ho has vist això?.

De ser així sí que podria tractar-se de radiactivitat, però hauria de ser una font megapotent ja que el principal problema de l'exposició a la radiactivitat acostuma a ser el desenvolupament de càncer, tot i que en dosis molt elevades sí que pot causar la mort en dies, tot i que això passa en casos excepcionals, com accidents de gent que treballa en reactors nuclears etc... i en el cas de Tunguska la gent més propera al fenòmen es trobava a molts kilòmetres. Però qui sap.

Albertinho ha dit...

Ha sigut com estar veient 4 milenio...:) felicitats pel clima que li has aconseguit donar!

I no podria ser el meteorit que hagués explotat a 5 o 10 km i que una part hagués anat a parar dins d'aquest llac?

Tot i que jo m'inclino més per l'atac alienígena! :D

Anònim ha dit...

Piku. De teories n'hi ha moltíssimes, més de 30, m'hi vaig aficionar fa un temps. Els testimonis de morts, i ferits als que el hi van caure les dents i van patir cremades a més d'avortaments, es troba a força pàgines. Moltes pequen de tendencioses per la seva teoria però algunes dades semblen força riguroses a més d'entretingudes (vegeu per exemple www.paleoastronautica.com/095_tunguska.html)

Salut

Asimetrich ha dit...

Osti, és fort. Però a mi amb aquestes coses em passa una cosa:

He tret la informació de llocs com la BBC o el USA today, a banda d'altres llocs més dedicats a la ciència com scientific american. Són llocs contrastats i creïbles fins a cert punt. Es parla de meteorits i cometes, fenòmens més aviat normals. Tot plegat m'ho crec.

Després trobes webs com la que dius, que afirmen tot de coses de "testimonis" com que la llum feia ziga-zagues. Bé, si ells ho diuen ...

Parlen de problemes de salut similars als de les víctimes de Iroshima i Nagasaki. Però no hi ha ni una sola referència mèdica, de fet, no hi cap referència a res documentat més enllà del que diuen els testimonis (que, per suposat, pot ser o no veritat). D'haver hagut aquest tipus de problemes de salut, haurien d'haver estat documentats pels metges de l'època. A banda, mirant a altres llocs he vist que no s'ha trobat cap rastre de radiactivitat (més enllà del normal) a la zona, quan a la web que apuntes diu tot el contrari.


Trobar-me coses tan al·lucinants com el que es diu a la web sense que es doni ni una sola referència a cap document fa que tot plegat em resulti poc creïble. Però no seré jo qui tanqui la porta a cap possibilitat. Tot és possible! ;-)

Asimetrich ha dit...

Ep Albertinho, que t'he saltat. Sí el que dius és una altra de les hipòtesis que es barallen, que mai arribés a tocar a terra, explotant a l'aire. Però ara ha sortit el tema del cràter, així que a saber ...