Ei kennen. De fet aquest post fa molt de temps que el tenia programat i ni m'enrecordava. No te a veure amb les eleccions americanes sinó amb la celebració anglesa de l'intent d'atemptat contra el parlament. Avui està tot ple de castells de focs etc. I és en el que s'nspira la pel·lícula (o el còmic). Però també s'hi reflexa la voluntat de canvi. Quina coincidència no?.
A mi la pel·lícula em va agradar molt, però el còmic no l'he llegit.
Sort dels vostres comentaris, perquè no he vist aquesta pel·li i no entenia res :-) Pel títol, he pensat que tu també feies referència a les eleccions d'ahir... Incultura cinematogràfica la meva!
Ei! vaig veure la peli la setmana passada i em va agradar força. La veritat ja és casualitat que hagi coincidit el post amb l'endemà de les eleccions jeje! Tot i que per alguns la victòria d'Obama ha estat com fer esclatar el parlament i per altres, com a la peli, ha sigut una mica d'aire després dels 8 anys d'en J.B. :D
A mi la peli em va encantar! Tot i això crec que em la peli la voluntat de canvi i lo que suposa el canvi és molt més poderos que no pas un canvi en el govern de USA. A la peli és en plan fem-ho esclatar tot i partim de nou.A US no sé si serà només un canvi de cromo, no sé quin marge de maniobra tindrà aquest bon senyor amb tantes bones intencions. Que tingui sort!
pere, doncs si noi. Com a la peli es conmemora cada any el 5 de novembre, vaig pensar a fer-li aquest "homenatge" posant el video. Aixo ho vaig fer fa temps, potser 2 o 3 mesos, i vaig programar la seva publicacio pel dia 5 de novembre, evidentment. I patapam! coincidencia... te collons l'asuntu :-)
albertinho. Si, hi ha moltes expectatives posades en Obama i es probable que decepcioni. Pero, com deia aquell, tothom decepciona en algun moment de la vida, l'unic que importa es on, quan i sobretot com.
10 comentaris:
veurem què tal va el canvi.
v de vendetta, estranya pel·lícula. admeto que la vaig gaudir més que el còmic (ai, dir això no queda bé, no?)
Ei kennen. De fet aquest post fa molt de temps que el tenia programat i ni m'enrecordava. No te a veure amb les eleccions americanes sinó amb la celebració anglesa de l'intent d'atemptat contra el parlament. Avui està tot ple de castells de focs etc. I és en el que s'nspira la pel·lícula (o el còmic). Però també s'hi reflexa la voluntat de canvi. Quina coincidència no?.
A mi la pel·lícula em va agradar molt, però el còmic no l'he llegit.
Sort dels vostres comentaris, perquè no he vist aquesta pel·li i no entenia res :-) Pel títol, he pensat que tu també feies referència a les eleccions d'ahir...
Incultura cinematogràfica la meva!
ah, estava confòs perquè no sabia què hi pintava londres en tot aixòXD
que la vida et somrigui.
i no treballis gaire.
ferran, doncs ja ho saps, jejeje. Ha estat coincidència. I, per cert, és una peli molt recomanable, tot i que no agrada a tothom.
kennen, precisament estic currant com una mula, d'aquí que el temps que dedicava al blog l'hagi d'emprar en altres coses. Però tornaré aviat.
Ei! vaig veure la peli la setmana passada i em va agradar força. La veritat ja és casualitat que hagi coincidit el post amb l'endemà de les eleccions jeje! Tot i que per alguns la victòria d'Obama ha estat com fer esclatar el parlament i per altres, com a la peli, ha sigut una mica d'aire després dels 8 anys d'en J.B. :D
A mi la peli em va encantar! Tot i això crec que em la peli la voluntat de canvi i lo que suposa el canvi és molt més poderos que no pas un canvi en el govern de USA. A la peli és en plan fem-ho esclatar tot i partim de nou.A US no sé si serà només un canvi de cromo, no sé quin marge de maniobra tindrà aquest bon senyor amb tantes bones intencions. Que tingui sort!
pere, doncs si noi. Com a la peli es conmemora cada any el 5 de novembre, vaig pensar a fer-li aquest "homenatge" posant el video. Aixo ho vaig fer fa temps, potser 2 o 3 mesos, i vaig programar la seva publicacio pel dia 5 de novembre, evidentment. I patapam! coincidencia... te collons l'asuntu :-)
albertinho. Si, hi ha moltes expectatives posades en Obama i es probable que decepcioni. Pero, com deia aquell, tothom decepciona en algun moment de la vida, l'unic que importa es on, quan i sobretot com.
Eo, vinc a fer-te una abraçada...en un post en blanc, no veig res, però tan li fa, sé que tornaré i el veuré! Petons!
Ooooh, moltes gràcies per l'abraçada!. Aquí estaré quan tornis
Publica un comentari a l'entrada