coves de cristall

(Nota: A arrel del post el llenguatge de les pedres, la Noemí em va suggerir que fes una ullada a unes coves molt especials. Moltes gràcieeeees!!)

Avui et proposo un altre viatge. Ens anem a Mèxic, a l'estat de Chiuaua, situat al nord del país. Si ens endinsem a la zona coneguda com a Naica ens trobarem amb un paratge desèrtic emplaçat al costat d'una gran serralada on vivien els indis Apache fa molts anys. A primer cop d'ull no hi veurem res especial, i si parem l'orella potser encara podrem sentir els ecos de temps passats on les diligències dels primers colons eren assaltades pels indis. Però no és a la superfície on hem de buscar, sinó a les profunditats. A centenars de metres sota l'àrid desert hi trobarem un escenari increïble, que traspassa les barreres de la ciència ficció per anar més enllà dels somnis. Una meravella només concebible per la natura, que guarda gelosament els seus secrets protegint-se amb temperatures de 50 graus i una humitat del 100% que ens matarà si ens hi endinsem només durant uns minuts. Són les coves Naica.

Durant milions d'anys les aigües termals de les profunditats van estar arrossegant diferents composts sulfurats i carbonats que en fer contacte amb aigua freda procedent de la superfície cristal·litzaren molt lentament. Temps després els nivells freàtics van patir una davallada (es creu que degut a l'activitat minera de la zona), buidant l'aigua de les cavitats subterrànies, però els cristalls van romandre-hi. Es tracta dels majors cristalls mai descrits, que poden arribar a fer fins a 12 metres d'alt emplaçats a 300 metres de profunditat. Milers de cristalls immensos, tan grans que poden sostindre una persona damunt seu, entrecreuant-se i formant un paratge en el que és impossible distingir que és dalt i que és abaix, com a un d'aquells quadres impossibles d'Escher.


Va ser a l'any 2000 quan dos miners, en intentar obrir un nou túnel, van descobrir amb perplexitat aquell mar de cristalls gegants. Des de llavors qualssevol expedició a l'interior no ha durat més d'uns pocs minuts doncs les altes temperatures properes als 50 graus combinades amb una humitat del 100% fa que qualsevol humà s'exposi a un cop de calor. Les primeres visites es feien amb la menor quantitat de roba possible, però posteriorment es va optar per tot el contrari, l'ús de roba per fred extrem, ja que l'aïllament serveix tan pel fred com per la calor. L'últim avenç per explorar aquestes coves són uns tratges especials dins els que es posen barres refrigerants. Tot i així, la cova dels cristalls gegants encara es resisteix a mostrar els seus tresors als nostres ulls curiosos.