dilluns, 16 de novembre del 2009

més ràpid, més alt, més fort ... més dopat



On està el límit? Serà l'Usain Bolt el darrer recordman dels 100 metres llisos? Arribarà el moment en que els rècords mundials siguin insuperables? Sembla que hagi de ser així, doncs els humans tenim limitacions. Però cada dia que passa es descobreixen formes d'estendre més i més aquests límits. Els avenços tecnològics ens permeten viure més temps, ser més guapos i guapes, patir menys malalties i fins i tot córrer més ràpid. Però en aquest darrer cas tot allò que sigui potenciar el físic amb tècniques farmacològiques enlloc d'entrenament es considera doping... aaaah, mala sort.

Determinar si un esportista ha usat substàncies dopants és d'allò més difícil, més que res perquè per poder trobar restes d'una substància no autoritzada el primer que cal és saber què s'està buscant. I a banda de córrer a la pista, alguns esportistes gamben que se les pelen quan es tracta de trobar noves substàncies dopants desconegudes pels encarregats de determinar si hi ha o no un cas de doping. Existeix un bon ventall de substàncies d'aquest tipus, però falta saber si hi ha alguna que a més de potenciar el físic sigui indetectable. Així que algú va pensar: I si enlloc de fotre'ns coses per la vena ens canviem els gens? El cas és que recentment s'ha obert un debat sobre la possibilitat d'anar més lluny en el dopatge gràcies als nous avenços en genètica. Es tractaria d'alterar els gens de l'esportista utilitzant les eines i estratègies inventades per la teràpia gènica. Aquest és un debat que pot sonar a ciència ficció, però les alarmes s'han disparat recentment perquè cada cop és una possibilitat que es veu més propera. Com es podria dur a terme el doping genètic?


A un treball publicat a la revista Science Translational Medicine, l'equip liderat per en Jerry R Mendell del Nationwide Children’s Hospital ens explica com van aconseguir introduir i sobreexpressar el gen de la Follistatin al múscul d'uns macacos. Pel seu nom es podria pensar que aquest gen té més a veure amb tècniques amatòries que amb qualsevol altra cosa, però deixa de fregar-te les mans que la història no va d'anar fotent claus a tort i a dret. En realitat la Follistatin codifica per una proteïna que reprimeix la myostatin, encarregada d'impedir el desenvolupament massiu dels músculs. Quan la myostatin falla, el resultat són uns músculs sobredimensionats com s'ha vist en animals i a un nen molt especial que vàrem visitar fa un temps. Així, si tenim molta Follistatin, la myostatin estarà reprimida i els nostres músculs creixeran qual Schwarzennagggerrr hipervitaminat.

Per sobreexpressar la Follistatin els investigadors van fer ús d'un virus modificat amb tècniques de biologia molecular que portava al seu interior el gen de la proteïna. Però aquesta tècnica té un petit problema, i és que aquest tipus de virus infecten la majoria de les cèl·lules del cos, de forma que introduirien la Follistatin a tot arreu i això podria causar problemes de molts tipus, com convertir-se en un monstre mutant més lleig que en Jabba the Hut. Per tal de solventar aquest inconvenient es va recórrer a una variant del gen que expressa la proteïna mutada, diferent de la normal. Quan porta aquesta mutació la Follistatin és efectiva al múscul però no a la resta de teixits. D'aquesta manera els macacos van desenvolupar considerablement la massa muscular de la zona on s'havia injectat el virus sense presentar problemes adversos.

Evidentment la finalitat d'aquests experiments no és facilitar el doping genètic sinó contrarestar els efectes atrofiants de diferents malalties degeneratives. No obstant, tot i que l'autoritat antidoping mundial ja ha inclòs el doping genètic com a mètode prohibit, es tem que es pugui començar a utilitzar en breu. Però, la veritat, no tinc ni pajorela idea de qui podria estar interessat en utilitzar aquestes tècniques... ehemmm

16 comentaris:

Alasanid ha dit...

I jo que pensava que Java the Hut era dels éssers més horripilants de la galàxia...

Segueixo pensant que és increïble poder fer aquestes coses als éssers vius... És un passada poder arribar a controlar d'aquesta manera els organismes, si es que hi ha hores i hores al darrere...

Frij ha dit...

Tal i com estan els cànons de bellesa avui dia...qui té uns bons músculs...potser si que la follistatin té a veure amb l'èxit reproductiu...
Salut!

maria ha dit...

Per desgràcia el món del ciclisme sempre es troba en el punt de mira del dopatge.Espero que cap manager d'equips ciclistes no et llegeixi, no fos cas que se li acudissin idees noves per augmentar el rendiment.
Molt bon article.

Assumpta ha dit...

Ostres, Asimetrich! aquest l'he entès tot!! :-))

I la pregunta és... voldria algú córrer el risc d'experimentar amb aquestes coses i acabar com el monstre mutant que ens has mostrat? Personalment, crec que el risc és massa gros.

Ai, el "nen" aquell tan especial també m'ha impressionat una mica, ai!!

kika ha dit...

hi ha gent que decideix fer aquestes marranades, i després diuen que al vacuna de la grip fa por... qui ho enten això?

Goblin77 ha dit...

Al final l'atletisme semblara la Formula 1 i la veritat deixara de ser interessant. Per tota aquesta gent dopada que va sortint a la llum la veritat es que en certs aspectes els hi espera un envelliment rapid i fotut...microrotures als musculs, atrofies, components quimics circulant en sang i cervell possiblement. Crec que es un elevat preu per un cony de tros de metall. S'esta perdent el valor de l'esforc aplicat aconseguir una fita. Aixo que exposes ja em sembla una aberracio de l'esport total. Un gran exemple de mal us de la tecnica i el coneixement.

Asimetrich ha dit...

Alasanid, i hores i anys ... i panys. Però sí que és impressionant el que poden arribar a fer

Frij, doncs mira, vist així no et dic que no. De fet certs gimnasos van plens de substàncies d'aquestes, que no comencin a traficar amb virus ...

maria, crec que quan nosaltres anem ells tornen (serà perquè van en bici?). Però en qualsevol cas espero no donar cap idea estranya! :-O

Assumpta, clar que ho has entès, com t'ho mires amb altres ulls ...jijiji. Si ha molta gent disposada a prendre moltes coses amb la única finalitat de lluir musculets...

kika, sí, és ben curiós. Però a aquests que es dopen no crec que els importi massa posar-se una vacuna ;-)

Goblin, a la F1 es dopen? collons! jejeje. Sí que és una aberració, però també em pregunto si els encarregats de que un esport agradi podrien arribar a amagar dopings per tal de que segueixi l'espectacle. Sobretot després de veure el cas Agassi.

MARTELL DE REUS ha dit...

El que segur que s'ha de tractar amb follistatin és el manso de la Rita.

IiX ha dit...

Molt bo!

Però no m'ha agradat aquesta darrera referència als xinesos, per què només ells?

Una abraçada!
Ignasi

Asimetrich ha dit...

Martell de Reus, jejeje, aquest deu tindre força experiència amb el doping genètic, sinó no s'explica.

Ignasi, perquè els odioooo. jajaja, no, no és per això, que en general són bona gent, al menys els que he conegut. Però en l'esport juraria que tenen certa afició per tirar-se als mètodes prohibits, fet que es recolza en el domini que tenen de la tecnologia. Una abraçada a tu també.

noemi ha dit...

Vols dir que cada cop no s'exigeix més i més, i com l'ésser humà té un tope, ha d'anar a acudir als mètodes de dopatge, tot i que aquest el trobo ja molt fort!! i perillós!! com diu Gobblin per un troç de metall i pocs anys d'èxits els espera una envelliment durísim!! no sé fins on arribarà el dopatge...

Ada ha dit...

Quin mèrit hi ha si l'esportista està dopat? Tanta competitivitat no pot ser bona per la salut...

en Girbén ha dit...

Com que tinc una anyets recordo cassos com el d'un esquiador austríac al qual li van prendre les medalles olímpiques perquè, com que havia fet un grapat d'anuncis, el van considerar un "professional". Parlo dels anys 60!
I "en eso llego Samaranch" per a fer una revolució a l'olimpisme, i de retruc en l'esport, i convertir-lo en una peça gegantina del mecanisme del mercat.

Qui diu que, no ara però sí algun dia proper, no sigui escollit un altre home ambiciós i amb empenta (un xinès, per exemple). El qual, detectant com aquesta aproximació als límits serà fatal per a la competició esportiva, torni a capgirar l'ordre actual i digui:
A partir d'ara: carta blanca. Si calen potingues, doncs vinga; si millor combinar-ho amb la genètica, endavant.
Avanti amb l'entropia esportiva, els 100 m llisos genètics i als caòtics partits de monstres superdesenvolupats!

Ai si es pot arribar a estirar el fil dels bons posts!

Assumpta ha dit...

Oh! pobre esquiador, treure-li medalles perquè havia fet anuncis!! Quina bestiesa!

Asimetrich ha dit...

noemí, i tant que ha d'haver-hi tope, però si cal que l'espectacle continuï endavant per fer calaix, doncs suposo que la salut tan els fa. Trist però...

Ada, per mi cap mèrit, en general la competitivitat només porta mal de caps com a mínim.

Girbén, estic molt d'acord amb el que dius. L'espectacle ha de continuar, i com l'espectacle representa molts Eurus sempre hi haurà algú disposat a donar carta blanca. Tot i que això dels partits de monstres seria força curiós ...

Assumpta, t'imagines que li traguessin campionats al barça depenent dels anuncis que fessin els jugadors? hihihi

Assumpta ha dit...

Nooooooooooooooooooooooooooooo
Noooooooooooooooooooooooooooooooooo

Seria horrible!!

:-PP