dimarts, 24 de novembre del 2009




Imagina que arriben a la terra uns éssers alienígenes conduint sofisticades naus espacials. Ens diuen que són genèticament més complexes que nosaltres, que per alimentar-se només els cal una mescla de sals minerals i prendre el sol i que es poden reproduir sense tocar-se. A més, s'ofereixen altruistament a prendre el CO2 en excés de l'atmosfera i transformar-lo en Oxigen. Segurament tots els humans sortiríem al carrer i els rebríem amb admiració i honors, i molts els considerarien "una espècie superior".
El curiós del cas és que ja la tenim aquí des d'uns milions d'anys després del principi de la història de la vida. Són les plantes.

Ara que si les plantes fossin extraterrestres t
ot seria molt maco i de color de rosa fins que els enxampéssim menjant rates vives i planejant la forma d'envair el nostre planeta, esclavitzar-nos, saquejar-nos i sodomitzar-nos fins aconseguir exterminar-nos, com ja sabem gràcies a tot un munt de pelis. Llavors començaria una lluita a mort per la nostra supervivència. Però no pateixis, segur que els americans s'inventarien la manera de vèncer els invasors i salvar l'espècie humana. A més, les plantes no són pas extraterrestres, oi?

Però, a banda d'aquests petits detallets sense importància, d'uns éssers tan i tan evolucionats hom esperaria que tinguessin un llenguatge, una cultura, una vida social,... I les plantes es passen la vida allà, quietes, mudes, "vegetant", i això els fa perdre força "glamour", no fotem. No obstant, a la vista de les darreres investigacions sembla que, potser, les plantes sí que tenen tot això, però a la seva manera. Avui parlem de

La vida social de les plantes



I és que malgrat la imatge passiva que tenim d'aquestes companyes de planeta, últimament s'està observant que presenten "comportaments" similars als dels animals, com afavorir la presència de familiars al seu voltant o foragitar els intrusos. Tindran també clubs exclusius? Faran timbes de Poker? Intentarà lligar el pi pinyoner amb la falguera?

-Ei, nena, mira quines pinyes que em pengen.

Siguem seriosos, per favor.

A un article publicat al Novembre al American Journal of Botany, la Susan Dudley de la McMaster University descriu com una planta anomenada Impatients pallida (pàl·lida impacient?) dedica molta menys energia del normal a fer créixer les arrels si es troba envoltada de parents, entenent com a parent a altres Impatients genèticament properes. No obstant, si una d'aquestes plantes es conrea junt amb Impatients d'una altra família, fa créixer les seves arrels tan ràpid com pot. Semblaria doncs que la planta és capaç de reconèixer als seus familiars i llavors procura repartir l'aliment, ajudant als parents i no només a si mateixa. Aquest mateix comportament portat al regne animal és conegut com a "reconeixement familiar" (tradueixo de kin recognition), responsable de que moltes espècies animals ajudin als seus parents i competeixin contra altres famílies.

El mateix tipus de "comportament" s'ha observat en altres plantes, com la Cakile edentula, que accelera el creixement de les arrels en presència d'estranys i només alenteix el seu desenvolupament si la companya de test és una germana. Si fossin animals no hi hauria cap dubte en afirmar que amb les germanes comparteixen l'aigua i el menjar. De fet, la bibliografia especialitzada en va plena del que s'anomena com a "Self-recognition", podríem dir-li reconeixement mutu, entre plantes. Però com s'ho fan?

El lligam familiar entre animals es troba a molts nivells, des del químic mitjançant olors, al cognitiu, basat en el cervell i els mecanismes de la memòria. I en plantes? És un mecanisme purament químic? Hi ha quelcom equivalent al cervell dels animals? Malauradament el regne vegetal és un gran desconegut i tot just es comença a entendre aquest aspecte de les plantes.

A un article del Communicative and Integrative Biology publicat a l'Octubre per en Harsh Bais de Delaware, van recórrer a la Arabidopsis thaliana, una planta molt utilitzada en biologia vegetal. Cada Arabidopsis estava plantada al seu propi test, soletes i al seu rotllo. A continuació exposaven una planta a les secrecions de les arrels d'altres Arabidopsis. El que van observar fou que el ritme de creixement de la planta responia a les secrecions de les altres depenent de si eren familiars o no, de forma idèntica al que ocorre quan es conreen els vegetals junts. El secret, doncs, es troba a les arrels. Només?

A un altre estudi de la University of California publicat a Ecology Letters, en Richard Karban descriu com l'arbust Artemisa potencia el seu sistema immunitari quan és exposat a un familiar que ha estat malmès mitjançant talls a les branques. En aquest cas semblaria que el parent ferit advertiria als seus de que alguna cosa està passant, i els altres hi respondrien potenciant els mecanismes de defensa pel que pugui passar. Les senyals químiques, doncs, no estarien només a les arrels sinó també a les parts superficials de la planta.

Aquests treballs dels que parlem són molt interessants ja que ens ajuden a entendre el món que ens envolta, això és indiscutible. No obstant, des del noste punt de vista antropocèntric és inevitable preguntar-se de què ens pot servir tot aquest coneixement, o si serveix per alguna cosa. Però més enllà del que es pugui pensar, entendre el regne vegetal pot ser de gran utilitat, sobretot en els temps d'escassetat d'aliment que vivim a molts llocs del món. Portar tot aquest coneixement al sector de l'agricultura pot suposar una optimització dels recursos i una maximització de les collites. I segurament el més espectacular està per arribar, doncs sembla que els vegetals encara tenen moltes coses a dir-nos.

Adaptat de Wired Science

16 comentaris:

kika ha dit...

si les plantes poguessin parlar i explicar-nos tot el que fan per a nosaltres, voldria dir que tenen el gen de la parla (http://centpeus.blogspot.com/2009/11/un-gen-per-parlar.html)
si no parlen, és perquè no tenen el gen? o és perquè ens troben poc interessants als humans?

Assumpta ha dit...

M'agrada el teu blog!! :-)

Que jo em llegeixi de dalt a baix articles sobre ciència té molt de mèrit per part de qui ho escriu (o sigui tu)

Però ara em passa una cosa... sniff... després d'haver vist com en són de maques les plantes i que llestes arriben a ser, encara em sento pitjor quan penso que se'm moren!!

Al meu germà li encantava "V", a mi em feia un fàstic quan es menjaven una rata! eccs

Assumpta ha dit...

Jajajaja Kika!! No em diguis això, dona!! Així que les plantes no ens parlen perquè els semblem avorrits? No serà això, serà perquè no tenen aquest "gen" :-P

Roger ha dit...

Sense ser tremendista, però: espectacular! Això em fa ser encara més humil davant de tota la creació.

La ciència avança que és una barbaritat.

noemi ha dit...

Fins al paràgraf de que es possible que siguin les arrels, fins i tot ho he trobat lògic i ho hauria entés, perque clar em donava la sensació que a través d'elles poden absorvir i segregar substàncies, i així es poden entendre, però quan ja has explicat que fins i tot es comuniquen quan tenen un tall a les branques ja me quedat perplexa!!! si són increïbles i misteriosos, no entenc amb tot el que ens aporten que no les estudiin més, m'ha encantat el post!!!!!

maria ha dit...

Ostres un post increïble! Felicitats!
De vegades te'n adones que sense haver canviat massa les seves condicions fan canvis espectaculars.ja me les mirava diferent,però després del teu article encara ho faré més.Felicitats!

La lectora corrent ha dit...

"El curiós del cas és que ja la tenim aquí des del principi de la història de la vida. Són les plantes."

Des del principi de la història de la vida????? No, home, no!, que quan van aparèixer les plantes ja feia molts milions d'anys que la vida havia començat sobre la Terra.

Els primers organismes que fan la fotosíntesi que allibera oxigen van ser uns cianobacteris de fa uns 2000 milions d'anys. Les plantes encara trigarien molt a aparèixer (cal tenir en compte que aproximadament el 85 per cent de la història de la vida a la Terra els únics habitants del planeta eren microbis).

Pel que dius de la vida "social" de les plantes, no és estrany. Si fins i tot en tenen els bacteris!

gerardeli ha dit...

Formidable escrit!!!
Estic convençut que del comportament de les plantes en sabem ben poc. Sempre s'ha donat per suposat que ni es comunicaven, ni sentien res de res, ni feien cap cosa conscientment.
És molt probable que estiguem molt lluny de saber realment com es comporten els vegetals; i si tot això que expliques es pogués demostrar "científicament" segur que les bases del nostre coneixement trontollarien del tot!!!
Enhorabona pel blog: em sembla d'allò més interessant!!!

IiX ha dit...

Visca totes les plantes del món que es comuniquen i ajuden la família! (potser en podríem aprendre coses, oi?). As always, genial el post, Asimetrich, les referències externes a vegades també són ben sorprenents! ;-p Jo veig que les utilitats de per exemple fer créixer les plantes simulant males condicions adverses o proximitat amb parents són il·limitades i seran de gran ajut en alguns casos! (en d'altres no, segurament tot aquest coneixement se'l quedaran grans multinacionals com Monsanto i aquests, i els acabrem pagant els fertilitzants "reviscoladors2 a preu d'or, més sobreproducció en alguns llocs i més gana pels mateixos de sempre...). Total, que m'encaaaaaanta aquest blog!! Ignasi

en Girbén ha dit...

Interessant cosa de no dir!
A mi em té fascinat el cas dels líquens, dels quals, si no un entès, sí que he tractat intensament. Perquè ja em diràs si no és extraordinari que dos éssers de regnes diferents (res de germans!) arribin a entendre's químicament, via un estoc prodigiós de substàncies específiques que just ara comencem a descobrir.
I ja no et dic de com arriben a ser durs de pelar; capaços de fer un volt espacial en un descapotable com si res!
http://esamultimedia.esa.int/docs/hsf/foton/Lichens_Liquenes.pdf

Asimetrich ha dit...

kika, crec que és per la segona raó, som uns avorrits!. No el tema del gen de la parla és el que ens diferencia d'altres animals (una de les diferències). Amb les plantes som tan diferents que ni tan sols posant-los-hi el gen aquest parlarien. LLàstima, eh?

Assumpta, doncs moltes gràcies. Però jo crec que sempre és mèrit de dos, del que escriu i de qui fa l'esforç de voler entendre. Crec que el mèrit és més teu que meu.
V, quina gran sèrie (però no tant com macgyver eeeeein?)

Roger, i tant que avança. I quant més avança més admiració desperten totes les diferents formes de vida, per no parlar de la terra, o de l'univers...

Gràcies Noemí, és que en aquest blog sempre hi han girs de guió inesperats jijijijiiii. M'encanta que t'encanti!

maria, gràcies. Mirate-les diferent però sempre amb carinyo, eh? ;-)

lectora corrent, tens tooooota la raó. Ho he llegit i m'ha sorprès a mi i tot aquesta frase. Ja l'he corregit, gràcies!. I un bacteri et diria "pssss, què et penses que tenim alguna cosa a envejar a les plantes, tros d'eucariota?" ;-)


gerardeli, benvingut i gràcies per les teves paraules. Però ara m'has descolocat per què tot això està demostrat científicament!!! jejeje. Hi ha 4 referències i 3 links a articles de revistes científiques internacionals, es tracta d'observacions empíriques fetes per grups de recerca. I hi ha força més articles científics sobre el tema.
De fet les bases del coneixement trontollen constantment, però no ens n'adonem. D'aquí que em resulti tan interessant la divulgació, llegeixes coses realment sorprenents que no acostumen a transcendir massa. Una abraçada!

Ignasi, moltes gràcies!. Jo també li veig un munt de possibilitats a tot aquest coneixement. Però espero que els de Monsanto no llegeixin el teu comentari, a veure si agafaran idees... De totes formes ho veig més com un aspecte a explotar per l'enginyeria agrícola que quelcom que es pugui patentar, però qui sap, aquests se les enginyen totes!

Girbén, l'has ben clavat, el dia que em vaig enterar que els líquens no eren un organisme sinó una simbiosi em vaig quedar de pedra. Sens dubte és un tema apassionant. I aquest experiment de l'espai exterior és la bomba, sorprenent de veritat. Gràcies pel link!

en Girbén ha dit...

La xarxa és bona quan estableix unes relacions de mutualisme; mil cops menys estudiades -a saber perquè- que les de predació, competència o parasitàries. Sempre és un plaer ser una de les parts d'un liquen!

Ada ha dit...

M'ha encantat aquest post Asim, molt xulo, encara que (si em permets una crítica) aquest bolso beix que li has posat no li combina gens bé a la planta!
M'ha agradat també el comentari de kika, encara que potser les plantes no parlen perquè no ténen llengua (així com els homínids no parlen perquè la ténen massa llarga (la llengua) o per la forma del crani), però potser sí que pensen, i ténen sentiments, vibracions que poden sentir a l'ambient... no deien que si parlem a les plantes creixen més i més boniques?
I a tot açò... què sabem nosaltres?¿ Com podem saber res segur si no som plantes?¿

Ada ha dit...

jajaja, perdoneu, quan he dit homínids em referia als primates, estava pensant en els primers Australophitecus del planeta...

Goblin77 ha dit...

Lllavors estariem parlant de que son sistemes capacos de segregar aquestes substancies secundaries que el organisme crea per comunicar-se d'alguna manera amb l'entorn o amb els essers que l'envolten. Estic pensant en algun tipus d'hormona. Com quan els animals estan en epoca de cel, o noten algun perill.

Crec recordar que hi havia tot un metabolisme secundari on es produien aquestes substancies per comunicar-se amb l'entorn. Perque si no es a base de substancies com podria un vegetal percebere que un altre de la seva familia esta malmes?

Un post molt interessant, as always! ;)

Akai_Tsuki ha dit...

Però ara em passa una cosa... sniff... després d'haver vist com en són de maques les plantes i que llestes arriben a ser, encara em sento pitjor quan penso que se'm moren!!