Doncs sí, ja torno a estar aquí. Encara em trobo en procés d'adaptació, doncs no acabo de fer-me a la idea de que Liverpool ja formi part del meu passat. També m'haig de readaptar a les formes de fer d'aquí, com tindre present que els diumenges està tot tancat, que dinar porta el seu temps i que dir bon dia i fer petar la xerradeta són costums molt arrelats i, què coi, molt sans. Però, a banda de tot això, el canvi més notable és que porto un alleugeriment a les esquenes que fa temps que no experimentava.
Aprofito també l'avinentesa per agrair els ànims rebuts als bonics comentaris que em vau deixar al meu últim post Liverpoolenc. Sens dubte són un motiu més per continuar amb nòmades. Per cert, tindrà sentit ara que es continuï dient nòmades aquest blog? Si ha de ser per la meva condició, segurament no, tot i que el futur és incert i no es sap mai què pot passar. Però, a banda del que faci o deixi de fer, crec que amb el temps hem agafat la sana costum de viatjar post a post en l'espai i el temps buscant descobriments, treballs científics i curiositats sobre el món que ens envolta... Som nòmades o no? Jo crec que sí.
Així que continuarem navegant, arriem les veles!
19 comentaris:
UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!
El siguerem pels set mars capità Asimetrich!
Eh!!!!Quan de temps!
I tan que t'hem enyorat...
Et seguirem on vagis^-^.
Feliç tornada.Un plaer tornar-te a llegir.
I tant que ens sentim com nòmades en aquest bloc...
L'altre dia em vaig llegir l'"I'm back", aquell tenia una explicació molt raonable.
Que havien de fer anàlisis per veure si tot seguia igual? Suposo que tot i ser el control negatiu deuen fer-te un seguiment, no?
Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!
Quina iluuuuuuu!!! :-)))
Tens la ma una mica... uhm... vols que et recomani una dermatòloga? ;-)))
Benvingut, Asimetrich! Quan he llegit el comentari al meu post, he pensat "no pot ser..." Peró sí: i me n'alegro.
que bé que tornis a ser per aquí!
espero que hagis tingut una bona aterrissada ... i vigila que no t'agafin ganes de tornar a marxar massa aviat! :-)
Los viejos rockeros nunca mueren...ni es retiren!
Sort company!
Genial! :)
Celebro molt la tornada! ;)
Espero ja el nou post! jejeje!! Deixa de fotre't xipironets i escriu una mica collons!
Ei, no patiu, si es desmarxa ja li aniré recordant que ha d'anar escrivint al blog !!!!
Ei, benvingut Asimetrich!
Celebro tenir-te altre cop rondant per la bologosfera, jo penso que sí que som sempre nòmades, sigui físicament, de pensament o de sentiments...
Òstima, quina excel·lent notícia!! He vist el "Nòmades" actualitzat i, coi, quin bon rollet m'ha donat!
Tots acabem tornant a caseta, sembla, eh? ;-)
Bona estada i feliç viatge (compartit) per la catosfera!
Roda el món i torna al Born
Qué guai que tornes!!! M'encanta el nom de nòmades, i m'encantes tu, em motives, sobre tot des del post de McGiver, ets boníssim!
Un beset
Roger, jajaja, si jo hagués de fer de capità acabaríem tots al fons del mar ...
maria, el plaer és meu. Moltes gràcies! :-)
Alasanid, m'has enxampat, no volia dir res però què hi farem (haig de reconèixer que a l'anterior I'm back m'ho vaig currar més).
Assumpta, jejeje és que això de sortir de la tomba és força dur, tant escarvar. I no parlem de la mort, que em deixa un cutis resec resec. :-)))
Teresa, pot ser pot ser jejeje.
kika, ja se sap que sempre anhelem el que no tenim. Ja t'explicaré ja :-)
Anònim d'Abulafia, bona aquesta. continuarem a la cresta de la ola sempre que sigui possible jejeje.
Edu, gràcies. Veig que tot va genial per la Índia. Una abraçada!
Goblin, ho primer és ho primer. El problema no son els xipirons, també estan les braves, els ous trencats, els surtidos de butifarres, les almejes a la marinera, les sardinetes .... ufff es que és molta feina home!
Vallve, noto uns ulls que em vigilen... seras tu?
Ig, gràcies i totalment d'acord, la vida és un viatge continu.
Ferran, i tant que tots tornem, encara que només sigui per recarregar les piles i tornar a marxar! jajaja.
Martell de Reus, El refranyer popular no pot estar equivocat ... ;-)
Aix Ada, que hem comentat alhora. Noia em faràs ruboritzar un munt!... jajaja. Mira, si amb aquesta cosa que li diuen blog aconsegueixo motivar una sola persona, ja val la pena fer-ho. Moltes gràcies maca.
serà un nòmades d'anar per casa, llavors. però nòmades al cap i a la fi.
jajaja òscar, crec que nòmades sempre ha estat una cosa d'anar per casa, però ara amb més motiu. Ja ho dius bé ja
Ho veu avi com havíem començat a l'inrevés?!?
Ho veig... bentornat nòmada! Hi hi....
El nom tant se val, eh?
Publica un comentari a l'entrada