imatge: bombolles de metà atrapades sota el gel Tenim ben assumit que el CO2 te un paper clau en el canvi climàtic, però actualment hi ha un altre gas que porta de corcoll a diferents grups de recerca, és el metà. El seu potencial com a gas d’efecte hivernacle és unes 20 vegades més elevat que el del diòxid de carboni i existeix un reservori molt important a Siberia...
Ens hem de remuntar 11000 anys en la història de la terra, quan aquesta regió del planeta va quedar sepultada pel gel. En aquell moment, la regió més septentrional era una tundra plena de petites llacunes que van quedar congelades superficialment. Al seu interior, però, la matèria orgànica que s’hi trobava va continuar descomposant-se de forma natural i el metà resultant va quedar atrapat en forma de bombolles sota la capa superficial de gel fins als nostres dies.
Aquest gas és altament inflamable:
Ara imagina què passa si el gel que atrapa una d’aquestes bombolles de metà es trenca i hi apropem una font de calor... obtenim una autèntica flamerada que emergeix del gel. En aquest vídeo es pot veure el foc al gel, espectacular ...
foto: si trenquem el gel i hi apropem una font de calor, s'encén el metà alliberat
Ens hem de remuntar 11000 anys en la història de la terra, quan aquesta regió del planeta va quedar sepultada pel gel. En aquell moment, la regió més septentrional era una tundra plena de petites llacunes que van quedar congelades superficialment. Al seu interior, però, la matèria orgànica que s’hi trobava va continuar descomposant-se de forma natural i el metà resultant va quedar atrapat en forma de bombolles sota la capa superficial de gel fins als nostres dies.
Aquest gas és altament inflamable:
Ara imagina què passa si el gel que atrapa una d’aquestes bombolles de metà es trenca i hi apropem una font de calor... obtenim una autèntica flamerada que emergeix del gel. En aquest vídeo es pot veure el foc al gel, espectacular ...
foto: si trenquem el gel i hi apropem una font de calor, s'encén el metà alliberat...però alhora sinistre donat l’enorme potencial d’aquest gas en el procés d'escalfament global, doncs petites quantitats de metà tindrien un efecte gens menyspreable. I en el cas de Siberia, el desgel podria alliberar quantitats molt importants. Com pots suposar, això representa un problema greu en la situació actual, ja que l’hemisferi nord, i el pol nord especialment, és la zona de la terra que més s’està escalfant amb diferència (en parlo aquí). Tot plegat sembla que ens trobem en una espiral en que l'escalfament només porta a més escalfament...
11 comentaris:
Preocupant, i molt...fa anys vaig llegir una novel.la d'aquestes de pseudociència i en parlava, una mena d'accident natural global...jollons! i ara és possible! No sé com acabarà tot plegat, de vegades busco el consol d'aquells que escriuen que la terra fa evolucions cícliques i que vivim un ja viscut...
No serà "el quinto día" del Frank Schatzin (o algo així)? L'he llegit fa poc i parla dels hidrats de metà. La novel·la comença molt bé, amb molta documentació i fonaments científics i tècnics. Però a poc a poc es va liant i acaba flipant-se.
Això dels cicles és veritat, però crec que amb els models actuals (bastant nefastos) fer prediccions és molt difícil, i saber realment el que està passant és impossible. De totes maneres, posar-se en el pitjor dels casos mai estarà de mes, doncs suposa minimitzar el nostre impacte i això sempre serà beneficiós.
Com sempre, el que més ens preocupa és "el que diu tothom". Si el CO2 és dolent, és l'únic dolent i ningú parla de res més.
I ara, com es veu, hi ha coses pitjors...
El del vídeo del pet ets tu amb perruca? :)
El segon vídeo no està disponible en el youtube, igual l'han tret.
De totes maneres per encendre el metà hauria d'haver algú fent un foc pel voltant o alguna xispa no? Sinó el desglaç simplement l'alliberaria no? O sigui jo entenc que el perill més gran d'aquest gas és que s'alliberi i s'encengui fonent el gel en una amplia extensió. O també pot donar reaccions nefastes com el CO2?
Adri, és veritat que el CO2 ha acaparat la resta dels gasos d'efecte hivernacle, suposo que degut a que és el més abundant dels gasos d'orígen humà. Però tens raó, el metà continua sent el gran desconegut.
Albertinho, el vídeo continua disponible al youtube (no permeten incrustar-ho a altres webs). I el problema del metà no és que s'encengui. De fet, si es cremés es transformaria en CO2+ H2O (com ja saps). El probelma és que s'alliberi tal qual, ja que el seu potencial com a gas d'efecte hivernacle és unes 20 vegades més elevat que el del CO2. El tema del vídeo del pet ... sí sóc jo amb perruca, quan ens veiem ja et faré una demostració en directe jejee.
Espero doncs que no s'alliberi el metà, ara que em sembla que tal com està el tema del desgel, fa poc es van veure imatges dels glaciars d'argentina que s'están desfent, "diuen" pels efectes del canvi climàtic. O quan vam anar a Nova Zelanda, on era notícia, que a "tant sols 1000km de la costa" hi havia un gran iceberg que s'havia després...
Sort en tenim que el tema de les flames allí no n'hi han, perquè us ven aseguro que seria una explosió de gran nivell, a les depuradores d'aigües residuals s'usa com una espècie de gas ciutat, es crema per obtenir energía calorífica, i al igual que aqui ho han produït els microorganismes per descomposició de la matèria orgànica.
Cada cop, no sé si es veu més negre o potser cada cop en sabem més coses....
jo diria que són ls dues coses, com cada dia es sap més ... ho veiem més negre :-)
Em comenten que el vídeo que havia linkat no funciona i que això és degut a que no espot veure a fora del regne unit... ho sento, així que posaré unes fotillos ...
Deu ni do quina foguera! Segur que el vídeo era impactant! O sigui que el metà augmenta el efecte hivernacle, és que al llegir el post pensava que el gran perill podria ser la inflamació del gas i el afavorint així el desglaç. Això pot passar, però lo més fotut és que seria un altre gas sumant-se al efecte hivernacle. Realment com dieu per aquí com més coses se saben més se't posen els pèls de punta.
Doncs sí, ningú parla del metà però també té un efecte important sobre l'escalfament global que pot ser molt més gran en l'escenari que ens presentes.
De totes maneres, (crec que no en parles al post), tot i que el metà té un efecte igual a 20 vegades el del CO2, també és cert que el seu temps de vida a l'atmosfera és molt més curt. Així, qualsevol acció que puguem fer per reduir-ne la generació (per exemple, sobre la ramaderia intensiva) tindrà una repercursió molt més immediata.
Això, però, no és vàlid per al metà atrapat sota el gel de Sibèria. Si s'allibera, ja l'hem cag...
És cert Teresa, el seu temps de vida és molt curt. Però ho fotut del que es troba a Sibèria és el que tu dius, que s'alliberi de cop, el que tindria un efecte important. Si el mateix metà s'alliberés progressivament en petites quantitats no passaria res.
Publica un comentari a l'entrada