dijous, 5 de juny de 2008

experimentació amb animals: blanc o negre

Es tracta d’un tema que ha aixecat i aixecarà ampolles. Aquí no hi ha matisos, és blanc o negre, a favor o en contra, ho recolzes o ho rebutges. Espero que et sentis lliure de dir la teva.

Si estàs en contra, poca cosa puc dir-te, felicitats, defensar el dret dels animals i el dret a la vida sempre serà un argument irrefutable. No puc dir res en contra de la gent que rebutja l’experimentació animal, tot el contrari, haig de transmete-li tot el meu respecte i donar-li les gràcies com a usuari esporàdic d’animals d’experimentació que sóc. Per què? Entendràs que no disfruto amb el patiment de cap animal, i és per això que m’hagués estat impossible continuar la meva carrera investigadora d’haver-me trobat en un món en el que es tortura i es fa patir als animals. Afortunadament, gràcies als grups antiviviseccionistes i a investigadors preocupats per oferir unes condicions més "humanes" a aquests animals, avui en dia existeix una legislació complerta que regula aquests tipus d'assaigs, des de les tècniques aplicables fins a la justificació per dur a terme qualssevol experiment. És per això que estic agraït a tots els que han jugat, o juguen, un paper en fer que la manipulació d’animals per experimentació sigui com és, i que els investigadors actuals no haguéssim de presenciar o ser partícips de cap mena de tortura o carnisseria, sinó d’uns procediments precisos i més aviat "quirúrgics" (però no exempts d’algun accident esporàdic, tot s’ha de dir, d’accidents n’hi ha a tot arreu) duts a terme per gent sensible i conscient (no he conegut cap "psicòpata" però algun deu haver-hi, com a tot arreu) i no per sàdics que babegem davant el patiment, com alguns volen fer creure a l'opinió pública.

Aquells que defensem l’experimentació amb animals sí que ens trobem en un món de matisos, hi haurà qui la defensarà sota qualssevol concepte i d’altres que ho faran només en determinats casos. O hi haurà qui no rebutgi l'experimentació amb animals petits, com ratolins, rates o hamsters, però sí amb simis o gossos.


Sigui com sigui, formar-se una opinió és difícil en base als diferents arguments que s’exposen des d’ambdues parts, pro i anti. Últimament, però, no se que passa que no paro de trobar-me amb missatges antiviviseccionistes, sigui en forma de flyers, penjats al carrer o a internet ... i veig amb preocupació com es difonen certs clams (de forma massa categòrica) amb els que no estic gens d’acord. Veiem els dos que he trobat més rellevants:

humans i animals som fisiològicament diferents i, per tant, els resultats obtinguts en animals no són extrapolables a humans”.

A la base d'aquest argument es troba que el 50% dels fàrmacs assajats en humans entre 1976 i 1985 van causar reaccions adverses no predites per l'experimentació animal. Si bé fisiològicament tenim certes diferències, camps com el càncer, l’estudi dels mecanismes de metàstasi, Alzheimer, sida i un llarguíssim etcètera es valen de l’experimentació amb animals per entendre els mecanismes i les bases moleculars de les malalties amb resultats encoratjadors i avenços importants. Gràcies a l'experimentació amb animals es poden fer transplantaments d'òrgans, diàlisis, operacions a cor obert, microcirurgia, més de 30 fàrmacs contra el càncer han sorgit de l'experimentació amb animals, així com vacunes ... i el 50% restant de fàrmacs que van funcionar a la perfecció entre 1976 i 1985. És evident que hi ha diferències fisiològiques i que no podrem fer una predicció dels efectes secundaris de tots els medicaments, o dels mecanismes moleculars que segueixen totes les malalties, però ens podem apropar molt. De totes maneres, d’exemples en trobarem per recolzar una posició o una altra, tant anti- com pro- ... el que porta implícit que cap de les dues posicions és totalment certa, sinó que depèn del cas concret. Per tant, afirmar que cap resultat de l'experimentació amb animals és vàlid pels humans és tan erroni com afirmar tot el contrari.


Existeixen alternatives a l’ús d’animals: les línies cel·lulars”.

Aquí s’ha confós (no se si deliberadament) la paraula “alternatiu” per la que hauria d’haver estat “suplementari”. Els resultats obtinguts amb línies cel·lulars són inclús menys extrapolables a humans que els obtinguts amb animals. Una línia cel·lular, també conegudes com a cèl·lules immortals, és un seguit de clons idèntics de cèl·lules animals (n’hi ha d’humanes i de diferents teixits) que es poden cultivar sobre plàstic. Alimentades amb medis nutritius que simulen la sang o el plasma, creixen a una velocitat exorbitant i aguanten moltíssimes generacions replicant-se (anys i anys). Si agafem cèl·lules nostres i les cultivem sobre plàstic amb el mateix medi, només algunes sobreviuran, i com a molt duraran dies. Això ja és senyal de que alguna diferencia ha d’haver-hi entre línies cel·lulars i nosaltres, no? Efectivament, si jo et parlo d’una cèl·lula molt resistent, capaç de propagar-se amb elevada rapidesa, quin tipus de cèl·lula et ve al cap? Pot ser un tumor? Doncs sí, les línies cel·lulars o venen d’un tumor o han estat inmortalitzades per hibridació amb altres cèl·lules. Per una banda, es tracta d'un model molt allunyat del que és una cèl·lula humana normal. Per altra banda, treballar in vitro amb cèl·lules aïllades fa que negligim les interaccions i influència de la resta de l’organisme. Les línies cel·lulars i els models in vitro no són, per tant, cap alternativa, sinó un model més a tindre en compte, que mantindrà certes similituds amb les cèl·lules normals però presentarà també diferències inherents a la seva naturalesa.

Què fem doncs? Si els animals no ens serveixen i les línies cel·lulars tampoc? En la meva opinió es tracta d’arribar a un equilibri en el que diferents sistemes o models (animals, cultius cel·lulars o simulacions computacionals) serveixin per estudiar un mateix aspecte. És així com s’està avançant actualment. No existeix el model perfecte, no és tan fàcil ... si ho fos, no creus que molts hauríem deixat de banda els animals? tant de bo fos possible substituir l’animal ... bé, ho és... sempre i quan tinguem humans disposats a passar pel laboratori.

Et convido a que deixis la teva opinió, ja sigui com a comentari o com a vot a l’enquesta de la dreta.

(NOTA: m’agradaria deixar clar que treballo en recerca bàsica i no estic vinculat a cap farmacèutica. La meva defensa de l’experimentació animal no respon a factors econòmics. És més, en l’actualitat no treballo amb animals).

13 comentaris:

Dj Raman ha dit...

Ya se está experimentando demasiado indirectamente, no???.....ahora los osos polares del Artico nacen hermafroditas....por la ingestión indirecta de....(mira links)


van links....

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-27-09-2004/abc/Sociedad/los-osos-polares-padecen-disfunciones-en-los-sistemas-inmunologico-y-endocrino-por-la-contaminacion_9623861742456.html


http://www.npolar.no/transeff/Effects/Polar_Bear/Polar_bear-NP.htm

Asimetrich ha dit...

DJ Raman, Sí, lamentablemente parece que todo el planeta es un enorme laboratorio en el que se investiga sobre contaminación. No sólo en animales, también en plantas y en nosotros mismos.

Pero en el caso de los osos polares, el investigador recoge y analiza los resultados... pero los tratamientos los damos entre todos, no lo olvides. Luego, ¿Quieres decir que estamos todos investigando con animales?

Pere ha dit...

És un tema molt complicat i polèmic aquest, però m'agrada com l'has enfocat, malgrat que al principi del post em sembla que has sigut massa condescendent amb els que estan en contra de l'experimentació animal, que no tenen res a veure amb els que defensen unes bones pràctiques per als que treballen amb animals. Jo també hi estic a favor, evidentment, tu ja saps que m'estimo els meus gossos (la nina i el rudy) com si fossin fills i en cap cas m'agrada veure patir a cap animal, però no per això deixa de ser necessari.

Els que hi estan en contra, en la majoria de casos, són bastant hipòcrites o inconscients, ja que no se n'adonen que sense l'experimentació animal no podrien gaudir dels avenços de la medicina actual. No podrien prendre ni una pastilla pel mal de cap. Sí, ja se l'argument, "jo prenc medicina natural i no experimentada amb animals". Fantàstic! I quan els operin a cor obert també ho faran de manera natural? Com es pensen que es proven primer les coses? Bé, si algú es presta voluntari per a ser el primer, que ho digui!

Durant la carrera de biologia i després, vaig passar força temps al departament de fisiologia i les acusacions d'assassí me les vaig sentir algunes vegades per treballar amb rates. Fins i tot van venir d'un programa de tele per la denuncia d'un estudiant. I en cap cas vaig veure cap mala praxis, simplement que no estaven d'acord a que es fessin servir animals a les pràctiques. Molt bé, fantàstic (ironia, és clar!), algú vol ser Biòleg sense saber com funciona la fisiologia d'una rata. Després vaig fer unes pràctiques amb gossos, uns Beagles, super-monos, em feien molta pena, però s'ha d'assumir que és totalment necessari. També vaig fer pràctiques amb conill, els quals es fan servir força per a investigar cosmètics i no tant per medicina, i això encara és més controvertit. La meva posició no és tan clarament a favor en aquest punt, crec que pot ser qüestionable. Tu que en penses?

Totalment d'acord amb tot lo que dius en el post no ho podria haver expressat millor, especialment la part final. Primer experimentació in-silico, després in-vitro, després in-cell i finalment in-vivo, així s'aconsegueix reduir al màxim la possibilitat d'errar i per tant de fer servir més animals dels necessaris, tot i així, per a mi no és prescindible. No es pot passar a la fase clínica sense passar pels animals primer.

Per tot el que he dit, he votat: Sí, amb limitacions.

Pere ha dit...

Per cert, no ho he dit (tu ja ho saps asimetrich), però jo tampoc estic pagat per cap farmacèutica ni res semblant. A més, des de fa 5 anys em dedico a la Bioinformàtica.

Esther ha dit...

Un tema molt polèmic, però jo també et felicito una vegada més per un post tant ben enfocat, la veritat, encara que molta gent pugui pensar -clar....aquest noi és científic i li va la feina en això..., però podem viure amb medicina alternativa.... antigament això no ho necessitavem...-i moltes coses més. Jo també he votat que sí però amb limitacions, i malgrat que repeteixo el que ja heu dit, també estic amb vosaltres amb lo de "Primer experimentació in-silico, després in-vitro, després in-cell i finalment in-vivo".
La veritat és que també hi ha d'haver gent com vosaltres disposada a treballar amb els animals, ja que crec que tots no hi estem preparats, no tothom val. També passa amb altres feines, no tothom les vol fer; així que cal gent com vosaltres, amb respecte, professionalitat i ganes d'avançar en la ciència!!Us felicito!!!!
Jo sóc molt feliç amb la Bioinformàtica...

Asimetrich ha dit...

Seré breu:

Pere, gràcies per aquesta reflexió. En primer lloc dir que el que dic sobre els grups antiviviseccionistes o penso de veritat. No van ser aquests els únics que han contribuït a canvis radicals en quant a la conscienciació, per que els canvis més importants sempre s’han fet des de dins, per part de científics que sabien el que s’estava coent. No obstant, els més “radicals” també han estat importants. Hi ha vegades que l’han cagat,com aquell grup que va alliberar a tota una granja d’aquells animalons que s’utilitzen per fer abrics de pells... ells pensaven que els feien un favor i en realitat el que van fer va ser un “homicidi imprudent”. Però en general fan tasques importants,com en el cas de Greenpeace i el medi ambient: alguns diran que són radicals, però fan un servei inestimable. Per tant em reafirmo en la importància de tindre “oposició”, per que sempre et fa millorar. Una altra cosa és que s’utilitzen clams falsos, o deixem-ho en mitges veritats, com els que exposo al post... suposo que en un moment en que la recerca amb animals està força optimitzada i refinada trobar postulats per anar-hi en contra es va fent més difícil i al final s’han d’agafar al que troben. Però aquí sí que no estic disposat a tragar.

L’altre punt que encetes són les limitacions. Personalment trobo que utilitzar animals per docència no te cap sentit. La fisiologia d’un animal no l’aprendràs disseccionant-ne un de sol. Si et cal aprendre’n ho has de fer acompanyat d’algú amb experiència i disseccionar-ne uns quants, en el context d’un experiment amb finalitats “més importants”, evidentment. Mai disseccionar per que sí només per saber localitzar on està cert tipus de teixit. Crec que els animals s’haurien d’eliminar de la docència, doncs si et cal experimentar amb animals has de fer un curs especial homologat i unes pràctiques en les que t’impliques en un experiment real (jo he fet el curs de la Generalitat, el del govern dels US i si hagués d’experimentar aquí, també hauré de fer el de UK ... cada país te la seva legislació i les seves normes i un títol només et serveix allà on el treus). Per tant no cal que ho facis durant la carrera. A més, els models “virtuals”, desde 3D a l’ordinador fins a ninos, cada dia estan més evolucionats. Per tant, a les meves limitacions també haig d'incloure la docència. Per no parlar de cosmètics i productes per la “imatge”.... la utilització més inútil i la que fa partíceps de l’experimentació amb animals a gran part de la població sense saber-ho.

Esther, gràcies per les teves paraules. Encetes un altre tema:”m’hi va la feina”. De fet no, la feina que faig ara és sobre biologia cel•lular, pel que utilitzo cèl•lules i no animals (El camp en el que estic és dels pocs on les línies cel•lulars són 100% útils). I podria treballar en un laboratori sense utilitzar animals tota la meva vida ... però algú altre hauria de fer la feina que jo em negaria a fer, com bé dius. A mi no em fa res treballar amb animals sempre i quan pugui decidir com fer les coses i aplicar les bones pràctiques... la manipulació, vísceres o sang no em fa ni por ni fàstic. En quant al que dius de que “abans no ho necessitàvem” ... jejeje... abans l’esperança de vida era de 40-60 anys i s’aguantava el dolor tant que el més pusil•lànime de l’antiguitat seria un heroi avui en dia.


El que sí tinc la convicció és que l’experimentació amb animals és un pas transitori en la història de la ciència, i que en un futur no farà falta, per que s’aconseguiran models alternatius. En això vosaltres, els bioinformàtics, teniu una responsabilitat enorme ... no sé si en sou conscients ... Així que poseu-vos les piles! ;-)

Esther ha dit...

Ei petardo!Que ara em deixes fatal...jo només em referia al que certa gent pot opinar...i gràcies per la teva informació sobre el teu estat laboral, millor dit, el que estas fent!!jejejej
Au!!Ens veiem aquesta nit pels bars!!jajajaja

Asimetrich ha dit...

jajaja ... fatal per que? Que et sents pressionada? jejejeee No tho prenguis malament dona ... aiii bueno ja et convidare a una birra aquesta niiiit vaaaa

Pere ha dit...

Asimetrich, respecte a lo de les pràctiques de laboratori, en aquell moment no hi havia cap curs d'animals com hi és ara i era l'única manera d'entendre com funciona la fisiologia del animal, més enllà d'un llibre és clar!. Tot i així, encara penso que són necessàries i que són molt importants per a la formació del biòlegs, si després hi ha curs de manipulació d'animals perfecte, però crec que no s'hauria d'acabar la carrera sense haver vist alguna cosa més que un model 3D. Per tant aquí, jo no hi posaria limitació, o bé limitaria la quantitat és clar, però no el seu us.

David ha dit...

Josep! felicitats! me ha gustado mucho este post! yo por supuesto soy de los que apoya la expeerimentación animal, con limites, como un modelo más para avanzar, como tu dices complementario, a otros modelos.

Dj Raman ha dit...

Oye, Josepppppppp!!!!
where's your head at??!!!!!!!....jejeje
Te contesté con música!!, jajajaja.....pasate cuando puedas y verás....ju já!!

la Teresa ha dit...

Jo també he votat que sí, però amb limitacions. Estic d'acord amb el que han dit en Pere, l'Asimetrich i l'Esther. I, com que ho han explicat tan bé, doncs,... res més.

Asimetrich ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris i els vots!!!