l'estat del món en gràfics

(clica sobre les imatges per veure-les bé)

sostenibilitat

disminució dels recursos


Biodiversitat


Aigua

creixement urbanístic

Fotos de Jakarta de 1976 a 2004

I un extra:

Font: BBC NEWS

treballs originals (???)

Què passa quan barrejes Coca-Cola i un caramel Mentos? Doncs el que veuràs a continuació:

Segurament no t’agafi de nou aquest tipus d’experiments casolans amb Coca-Cola i Mentos, de fet Internet en va farcida de vídeos com el que has vist i fins i tot d’artístics. Però per què ocorre això? Què causa aquest enorme Geiser? Doncs fins fa poc no es sabia.

Al número d’aquest mes de l’American Journal of physics es publica el treball d’uns investigadors de North Carolina que s’han dedicat a investigar el per què d’aquesta reacció entre el Mentos i la Coca-Cola. Després de provar amb diferents matrius i components tant del caramel com de la beguda han arribat a la conclusió que aquesta reacció és deguda als petits forats i perforacions que te el caramel de menta. Aquestes petites incisions actuen com a nucli de germinació de bombolles de gas, augmentant el número de bombolles en qüestió de segons i provocant l’explosió. D’aquest fenomen se’n diu nucleació.

És clar, diràs, uns físics donant una explicació física ... Què estrany no??? Si tot es redueix a la nucleació, què passarà llavors si enlloc de Coca-Cola usem cervesa? Veiem-ho a continuació:

Bé, a banda de catxondeos, si enlloc de Coca-Cola utilitzem una soda corrent es dona certa “explosivitat”, però no tan acusada com la que s’obté amb la beguda de cola. El que vol dir que hi ha alguna cosa més que la nucleació actuant en aquests vídeos de Youtube. Què és? Doncs mentre llegia la noticia m’ha vingut al cap un episodi de Mythbusters que vaig veure fa uns dos anys. El podeu veure aquí, i són ells qui et revelaran que certs components de la Coca-Cola i el Mentos, junt amb el fenòmen de la nucelació, són els autèntics causants de la gran explosió mentolada que fa única la Coca-Cola.

Em pregunto si els Referees de la Journal of Physics es miren els Mythbusters....

El Guernica en 3D

L'obra de Picasso ha estat subjecta a tot d'interpretacions i ha estat font d'inspiració d'un munt d'artistes. Però la Lena Gieske, infrografista especialitzada en 3D s'ha atrevit a anar més enllà. Ha agafat les diferents peces que composen el Guernica i les ha fet vindre al món de les tres dimensions. El resultat és espectacular

Tocant el canvi climàtic

Encara avui, malgrat les proves que existeixen, n’hi ha que es mostren escèptics davant el canvi climàtic. Curiosament, la majoria d’aquests escèptics acostumen a tindre algun interès (econòmic la majoria) quan neguen que l’escalfament global és aquí.

Recentment un grup d’immobiliàries i propietaris d’apartaments a la mànega del mar menor han denunciat Greenpeace per la difusió d’unes imatges concebudes per conscienciar del canvi climàtic al públic en general. Les fotografies motiu de la demanda són aquestes:

Són muntatges que mostren com podria quedar la zona de la mànega del mar menor ( A dalt) si el nivell dels mars pugés els metres predits per alguns estudis científics (A baix).

La difusió d’aquestes imatges ha causat, segons els denunciants, que els compradors potencials dels apartaments es tirin enrere ... Ooooh. I evidentment, volen que Greenpeace els indemnitzi per les “pèrdues” ocasionades. És clar ... segurament els potencials compradors no eren especuladors (com els actuals propietaris) que volien fer-se rics revenent l’apartament. Segurament no ha estat la baixada dels preus dels pisos i l’augment dels tipus d’interès el que ha fet tirar enrere la compra d’uns apartaments que són, tan sols, un caprici ... ja que es tracta de segones residències a ocupar durant períodes de vacances. El que està clar és que si els propietaris i immobiliàries diuen la veritat estaríem davant una prova tangible de que el canvi climàtic comença a repercutir a les butxaques d'alguns.

Però per molts, que ocorri una cosa similar al que mostren les imatges de Greenpeace és pura especulació. Per altres només ciència ficció. I n’hi ha que es pensen que això no ho veurem pas en vida. Bé, només cal fer un petit viatge ...

...Deixem la mànega del mar menor i els seus turistes europeus vermells com a gambes en banyador, mitjons i xancles i volem cap al pacífic sud. A prop d’Austràlia i Nova Zelanda hi ha un arxipèlag anomenat Kiribati.

Es tracta d’una mena de paradís format per 33 atolons i habitat per 110000 persones que es dediquen al turisme i a la pesca, a més de la clàssica agricultura de subsistència. El dia 9 d’aquest mes, el president de Kiribati, Anote Tong, va demanar ajut a la comunitat internacional per reubicar a la població de l’arxipèlag: La nació està desapareixent sota el mar.

La crescuda del nivell de l’oceà predita com a causa de l'escalfament global s’està fent palès en petites illes com les que formen Kiribati, que comencen a perdre platges i veuen impotents com el mar comença a emportar-se cultius i alguns habitatges de forma que algunes comunitats ja han hagut d'ésser desplaçades. Només Nova Zelanda ha accedit a acollir els “exiliats climàtics”, que veuran com les seves cases desapareixeran sota les ones i els seus records es perdran en el temps... com llàgrimes sota la pluja.

Si bé la frase de Roy Batti ja forma part de la història de la ciència ficció, la pujada del nivell del mar és ben real i no és pas història. Segons Nacions Unides, el número de "refugiats ambientals" pot arribar als 50 milions de persones al 2010. Ja està aquí, ja podem tocar el canvi climàtic... amb la punta dels dits.

Resultats de l'enquesta

En primer lloc, gràcies a tots els que heu opinat ja sigui amb un comentari o amb el vostre vot. A tu que no ho has fet, bé, no hi ha cap obligació, ja et llençaràs en una propera ocasió. Tindràs oportunitat, no pateixis.

El resultat de l’enquesta és el següent:

Sembla que no hi ha ningú dels companys del blog disposat a deixar via lliure a l’experimentació amb animals, fet que no m’ha sorprès. El que sí em sorprèn és que un 68 % (13 sobre 19) dels votants estigui a favor, tot i que amb limitacions. És clar, aquí cadascú posarà les seves limitacions (suposo que en general es limitaria l'experimentació a la recerca biomèdica i amb molts matisos a la farmacèutica), però esperava un número major de vots en contra, els quals han suposat només el 21% (4 de 19). En aquest sentit, el post ha resultat “polèmic”, com diu el DJ Raman al seu post-resposta “El House no experimenta con animales jujá”, posant la paraula “polèmic” entre “”, donada la manca de discussió entre opinions anti i pro. A mi també m’hagués agradat llegir les opinions dels que hi estan en contra, doncs tinc més a aprendre d'aquells que veuen el món amb altres ulls que d’aquells que pensen com jo. Per altra banda, dos vots sobre 19 admeten no tindre una opinió formada al respecte, fet que no és estrany quan ens movem en un camp on la vida d'altres éssers vius es veu afectada per garantir la nostra. Sigui com sigui, el post i la seva discussió han estat enriquidors per mi, com sempre (i espero que també per tu).

La única resposta en contra de l’experimentació amb animals ha vingut de la mà del DJ Raman amb un vídeo tant “”“polèmic””” com el meu post, un vídeo que és graciós ... carent d’arguments però graciós, i bastant agressiu, tot sigui dit. Bé, no tinc problemes, assumeixo les crítiques, paraules com “assassí” ja no em venen de nou. Ho haig de reconèixer, sóc egoista, miro al món des de un punt de vista antropocèntric, a on els animals estan al meu servei. Podria posar-hi molts matisos i peròs ... però en essència és així. És difícil assumir-ho, sobretot quan tinc una admiració com la que tinc als animals i només em sento complert estant al mig de la natura. Però, tot i això, sóc conscient que el dia que em diagnostiquin un càncer o m’hagin de trasplantar un òrgan m’importarà una merda si s’han utilitzat animals per assajar la tècnica o testar el medicament que podria salvar-me la vida... És per això que sóc un egoista des del punt de vista antropocèntric de la paraula. I és per això admiro a gent com el DJ Raman, que davant un càncer o un trasplantament, veurien vindre de cara la mort i serien capaços de renunciar al medicament i davant l’agonia refusarien el calmant. M’haig de treure el barret... tot i que ... ja se sap que no ens coneixem a nosaltres mateixos en el cas d’una situació extrema... i aquesta gent em podria decepcionar arribat el moment de la veritat. I com no sóc de creure en paraules ni persona de fe, permete’m que em prengui el teu No entre tantes cometes com la paraula polèmic ;-)

(Fora de concurs: Si volem reduir el patiment animal en números realment impressionants comencem per deixar de veure els animals com a menjar. Què tindrà a veure això amb l’experimentació amb animals? Te a veure que allò que s’endu més vides i on menys es respecta les condicions dels animals és la indústria càrnica mundial. I resulta que l’ésser humà pot viure sense carn, o menjant-ne en una quantitat infinitament inferior a la que es consumeix avui en dia (al primer món) !!!. Per què llavors l’experimentació amb animals te aquesta mala imatge i la industria càrnica es considera tan necessària? No és un acte d’hipocresia sublim?)

experimentació amb animals: blanc o negre

Es tracta d’un tema que ha aixecat i aixecarà ampolles. Aquí no hi ha matisos, és blanc o negre, a favor o en contra, ho recolzes o ho rebutges. Espero que et sentis lliure de dir la teva.

Si estàs en contra, poca cosa puc dir-te, felicitats, defensar el dret dels animals i el dret a la vida sempre serà un argument irrefutable. No puc dir res en contra de la gent que rebutja l’experimentació animal, tot el contrari, haig de transmete-li tot el meu respecte i donar-li les gràcies com a usuari esporàdic d’animals d’experimentació que sóc. Per què? Entendràs que no disfruto amb el patiment de cap animal, i és per això que m’hagués estat impossible continuar la meva carrera investigadora d’haver-me trobat en un món en el que es tortura i es fa patir als animals. Afortunadament, gràcies als grups antiviviseccionistes i a investigadors preocupats per oferir unes condicions més "humanes" a aquests animals, avui en dia existeix una legislació complerta que regula aquests tipus d'assaigs, des de les tècniques aplicables fins a la justificació per dur a terme qualssevol experiment. És per això que estic agraït a tots els que han jugat, o juguen, un paper en fer que la manipulació d’animals per experimentació sigui com és, i que els investigadors actuals no haguéssim de presenciar o ser partícips de cap mena de tortura o carnisseria, sinó d’uns procediments precisos i més aviat "quirúrgics" (però no exempts d’algun accident esporàdic, tot s’ha de dir, d’accidents n’hi ha a tot arreu) duts a terme per gent sensible i conscient (no he conegut cap "psicòpata" però algun deu haver-hi, com a tot arreu) i no per sàdics que babegem davant el patiment, com alguns volen fer creure a l'opinió pública.

Aquells que defensem l’experimentació amb animals sí que ens trobem en un món de matisos, hi haurà qui la defensarà sota qualssevol concepte i d’altres que ho faran només en determinats casos. O hi haurà qui no rebutgi l'experimentació amb animals petits, com ratolins, rates o hamsters, però sí amb simis o gossos.

Sigui com sigui, formar-se una opinió és difícil en base als diferents arguments que s’exposen des d’ambdues parts, pro i anti. Últimament, però, no se que passa que no paro de trobar-me amb missatges antiviviseccionistes, sigui en forma de flyers, penjats al carrer o a internet ... i veig amb preocupació com es difonen certs clams (de forma massa categòrica) amb els que no estic gens d’acord. Veiem els dos que he trobat més rellevants:

“ humans i animals som fisiològicament diferents i, per tant, els resultats obtinguts en animals no són extrapolables a humans”.

A la base d'aquest argument es troba que el 50% dels fàrmacs assajats en humans entre 1976 i 1985 van causar reaccions adverses no predites per l'experimentació animal. Si bé fisiològicament tenim certes diferències, camps com el càncer, l’estudi dels mecanismes de metàstasi, Alzheimer, sida i un llarguíssim etcètera es valen de l’experimentació amb animals per entendre els mecanismes i les bases moleculars de les malalties amb resultats encoratjadors i avenços importants. Gràcies a l'experimentació amb animals es poden fer transplantaments d'òrgans, diàlisis, operacions a cor obert, microcirurgia, més de 30 fàrmacs contra el càncer han sorgit de l'experimentació amb animals, així com vacunes ... i el 50% restant de fàrmacs que van funcionar a la perfecció entre 1976 i 1985. És evident que hi ha diferències fisiològiques i que no podrem fer una predicció dels efectes secundaris de tots els medicaments, o dels mecanismes moleculars que segueixen totes les malalties, però ens podem apropar molt. De totes maneres, d’exemples en trobarem per recolzar una posició o una altra, tant anti- com pro- ... el que porta implícit que cap de les dues posicions és totalment certa, sinó que depèn del cas concret. Per tant, afirmar que cap resultat de l'experimentació amb animals és vàlid pels humans és tan erroni com afirmar tot el contrari.

“Existeixen alternatives a l’ús d’animals: les línies cel·lulars”.

Aquí s’ha confós (no se si deliberadament) la paraula “alternatiu” per la que hauria d’haver estat “suplementari”. Els resultats obtinguts amb línies cel·lulars són inclús menys extrapolables a humans que els obtinguts amb animals. Una línia cel·lular, també conegudes com a cèl·lules immortals, és un seguit de clons idèntics de cèl·lules animals (n’hi ha d’humanes i de diferents teixits) que es poden cultivar sobre plàstic. Alimentades amb medis nutritius que simulen la sang o el plasma, creixen a una velocitat exorbitant i aguanten moltíssimes generacions replicant-se (anys i anys). Si agafem cèl·lules nostres i les cultivem sobre plàstic amb el mateix medi, només algunes sobreviuran, i com a molt duraran dies. Això ja és senyal de que alguna diferencia ha d’haver-hi entre línies cel·lulars i nosaltres, no? Efectivament, si jo et parlo d’una cèl·lula molt resistent, capaç de propagar-se amb elevada rapidesa, quin tipus de cèl·lula et ve al cap? Pot ser un tumor? Doncs sí, les línies cel·lulars o venen d’un tumor o han estat inmortalitzades per hibridació amb altres cèl·lules. Per una banda, es tracta d'un model molt allunyat del que és una cèl·lula humana normal. Per altra banda, treballar in vitro amb cèl·lules aïllades fa que negligim les interaccions i influència de la resta de l’organisme. Les línies cel·lulars i els models in vitro no són, per tant, cap alternativa, sinó un model més a tindre en compte, que mantindrà certes similituds amb les cèl·lules normals però presentarà també diferències inherents a la seva naturalesa.

Què fem doncs? Si els animals no ens serveixen i les línies cel·lulars tampoc? En la meva opinió es tracta d’arribar a un equilibri en el que diferents sistemes o models (animals, cultius cel·lulars o simulacions computacionals) serveixin per estudiar un mateix aspecte. És així com s’està avançant actualment. No existeix el model perfecte, no és tan fàcil ... si ho fos, no creus que molts hauríem deixat de banda els animals? tant de bo fos possible substituir l’animal ... bé, ho és... sempre i quan tinguem humans disposats a passar pel laboratori.

Et convido a que deixis la teva opinió, ja sigui com a comentari o com a vot a l’enquesta de la dreta.

(NOTA: m’agradaria deixar clar que treballo en recerca bàsica i no estic vinculat a cap farmacèutica. La meva defensa de l’experimentació animal no respon a factors econòmics. És més, en l’actualitat no treballo amb animals).