(de taparrabos, ciutats perdudes i estranys enginys II)
Volem en l'espai fins a Sudamèrica i en el temps fins al segle XVI.
Quan Francisco de Orellana es va embarcar en l'expedició que al 1541 organitzava Gonzalo Pizarro a través dels Andes, mai s'hagués imaginat com d'injusta seria la història amb ell.
Un any després de l'inici d'aquella expedició, que tenia la missió de trobar el país de la canyella, Orellana, Pizarro i els seus homes es trobaven extenuats, derrotats pel fracàs, i van decidir construir un veler que els portés riu Coca avall. Temps després les provisions eren escasses i ja havien perdut 140 Espanyols dels 220 inicials i 3000 dels 4000 indis que els acompanyaven. Arribat aquest punt, Orellana va decidir continuar riu avall acompanyat d'una cinquantena d'homes per mirar de trobar provisions.
Va navegar durant 4800 kilòmetres, sent el primer Europeu en solcar les aigües d'un riu que ell mateix va batejar com a Amazones en ser atacats per una tribu de ferotges guerreres que li van recordar a les amazones de la mitologia grega. Quan va arribar a Cubagua, exhaust, es va embarcar cap a Espanya.
Un cop a la cort de Carlos I, Francisco de Orellana va explicar una història fantàstica sobre el que havia vist en la travessia d'aquell enorme riu. Parlà de ribes poblades per multituds d'indígenes, de magnífiques viandes, fruites i conreus. I de grans ciutats al vell mig de la selva, connectades per grans carreteres de molts metres d'amplada guanyades a la vegetació. Una gran civilització s'amagava sota l'espessor de l'amazonia.
Però quan els conqueridors van tornar a aquella zona no van poder trobar res del que l'Orellana havia descrit. I se'l va prendre per un boig fantasiós i exagerat amb ànsies de protagonisme.
I així quedà la seva història durant segles, fins als nostres dies. El que va dir aquell expedicionari no podia ser veritat, doncs no es va trobar ni la més mínima pista de ciutats o vies de comunicació. A més, l'assentament d'una gran civilització en aquelles contrades era impossible per la manca d'aliment. Pot semblar paradòxic, però malgrat ser una selva, la terra de l'amazonia és tremendament ingrata, "infèrtil" per qualsevol tipus de cultiu de consum, limitant-se l'explotació d'aquell sòl al conreu d'un escàs i insuficient número de vegetals.
Però, i si la història d'en Francisco Orellana fos veritat?.
No ha estat fins fa molt poc, quan aquest blog ja existia, que s'han trobat les restes d'una ciutat al cor de l'Amazones. Una ciutat que s'adapta sorprenentment a tot allò que va descriure l'expedicionari en els seus suposats deliris. Però una ciutat no fa civilització. I queda per resoldre el gran enigma: Com s'alimentava aquella gent si l'agricultura era impossible?. Caldria que disposessin d'una tecnologia revolucionària que permetés conrear aquell sòl. Com podria una simple "tribu" amazònica desenvolupar un coneixement que avui seria tota una revolució tecnològica i una solució al creixent problema de la manca de conreus? Doncs no es sap, però el tenien. Es diu Terra Negra.
La coneguda com a Terra Preta, terra negra en portuguès, és un tipus de terra molt especial, excepcionalment fèrtil i que es troba al llarg i ample de la conca de l'Amazones, però de forma discontinua, seguint patrons que recorden als dels assentaments humans. De fet, actualment l'origen més acceptat d'aquest sòl és l'antropogènic, doncs està formada de carbó vegetal, sòl natural, fragments d'objectes de ceràmica, desfetes orgàniques com residus vegetals, fems i espines de peix, i una varietat de microorganismes increïblement elevada.
De fet, la terra negra és com un petit ecosistema en sí mateixa, on la porositat del carbó vegetal reté els nutrients, aporta gran quantitat de carboni i afavoreix el creixement microbià, de forma que 6 mesos després de conrear-la, pot tornar a usar-se. Això contrasta amb els 8 o 10 anys que necessiten els sòls Amazònics per recuperar-se. Fins i tot es coneix un cas en el que aquesta terra ha estat sent conreada contínuament durant més de 40 anys per una població autòctona sense perdre la seva fertilitat. La dada més contundent, però, és que avui en dia la terra negra feta abans de l'arribada dels europeus a Amèrica continua sent igual de fèrtil que llavors.
Va navegar durant 4800 kilòmetres, sent el primer Europeu en solcar les aigües d'un riu que ell mateix va batejar com a Amazones en ser atacats per una tribu de ferotges guerreres que li van recordar a les amazones de la mitologia grega. Quan va arribar a Cubagua, exhaust, es va embarcar cap a Espanya.
Un cop a la cort de Carlos I, Francisco de Orellana va explicar una història fantàstica sobre el que havia vist en la travessia d'aquell enorme riu. Parlà de ribes poblades per multituds d'indígenes, de magnífiques viandes, fruites i conreus. I de grans ciutats al vell mig de la selva, connectades per grans carreteres de molts metres d'amplada guanyades a la vegetació. Una gran civilització s'amagava sota l'espessor de l'amazonia.
Però quan els conqueridors van tornar a aquella zona no van poder trobar res del que l'Orellana havia descrit. I se'l va prendre per un boig fantasiós i exagerat amb ànsies de protagonisme.
I així quedà la seva història durant segles, fins als nostres dies. El que va dir aquell expedicionari no podia ser veritat, doncs no es va trobar ni la més mínima pista de ciutats o vies de comunicació. A més, l'assentament d'una gran civilització en aquelles contrades era impossible per la manca d'aliment. Pot semblar paradòxic, però malgrat ser una selva, la terra de l'amazonia és tremendament ingrata, "infèrtil" per qualsevol tipus de cultiu de consum, limitant-se l'explotació d'aquell sòl al conreu d'un escàs i insuficient número de vegetals.
Però, i si la història d'en Francisco Orellana fos veritat?.
No ha estat fins fa molt poc, quan aquest blog ja existia, que s'han trobat les restes d'una ciutat al cor de l'Amazones. Una ciutat que s'adapta sorprenentment a tot allò que va descriure l'expedicionari en els seus suposats deliris. Però una ciutat no fa civilització. I queda per resoldre el gran enigma: Com s'alimentava aquella gent si l'agricultura era impossible?. Caldria que disposessin d'una tecnologia revolucionària que permetés conrear aquell sòl. Com podria una simple "tribu" amazònica desenvolupar un coneixement que avui seria tota una revolució tecnològica i una solució al creixent problema de la manca de conreus? Doncs no es sap, però el tenien. Es diu Terra Negra.
La coneguda com a Terra Preta, terra negra en portuguès, és un tipus de terra molt especial, excepcionalment fèrtil i que es troba al llarg i ample de la conca de l'Amazones, però de forma discontinua, seguint patrons que recorden als dels assentaments humans. De fet, actualment l'origen més acceptat d'aquest sòl és l'antropogènic, doncs està formada de carbó vegetal, sòl natural, fragments d'objectes de ceràmica, desfetes orgàniques com residus vegetals, fems i espines de peix, i una varietat de microorganismes increïblement elevada.
De fet, la terra negra és com un petit ecosistema en sí mateixa, on la porositat del carbó vegetal reté els nutrients, aporta gran quantitat de carboni i afavoreix el creixement microbià, de forma que 6 mesos després de conrear-la, pot tornar a usar-se. Això contrasta amb els 8 o 10 anys que necessiten els sòls Amazònics per recuperar-se. Fins i tot es coneix un cas en el que aquesta terra ha estat sent conreada contínuament durant més de 40 anys per una població autòctona sense perdre la seva fertilitat. La dada més contundent, però, és que avui en dia la terra negra feta abans de l'arribada dels europeus a Amèrica continua sent igual de fèrtil que llavors.
La terra negra (dreta) comparada amb el sòl normal de l'amazonia (esquerra)Com s'ho van fer els antics Amazònics per desenvolupar aquesta tecnologia encara es desconeix, així com la importància de cadascun dels seus components en el manteniment de la fertilitat. És important la presència de certs microorganismes? Quin és el paper de la ceràmica que s'hi troba? Quina és la procedència del carbó? Són un munt de misteris que encara resten per resoldre. És curiós, fins i tot sembla que la història ens vulgui donar una cruel lliçó, però potser la solució del major problema al que s'enfronten molts milions de persones avui en dia, el conreu de sols infèrtils, hauria estat en mans d'una antiga civilització exterminada fa segles per l'ànsia de poder dels conqueridors.
Més informació: Wikipedia, Blog del Juan José Ibáñez (CSIC-València)
10 comentaris:
Buah! de segur que Orellana tenia raó i s'ho van carregar tot els conqueridors... Molt curiós aquest misteri... (La terra negra és la millor per a les plantes! jajaj el compo-sana és el que més els agrada). Bon article! Un saludet!
La clau és en el concepte de sostenibilitat d'aquelles cultures, la responsabilitat de ser autosuficients.
Durant dos mil cinccents anys de civilització occidental-europea aquesta s'ha dedicat a colonitzar el planeta amb els seus excedents demogràfics, i això ha provocat en la nostra mentalitat una característica que jo anomeno "la fugida cap a les terres buides". Les migracions massives d'europeus durant les edats moderna i contemporània fent un "borrón i cuenta nueva" de les seves vides en terres suposadament verges denota la incapacitat estructural dels seus països d'origen per integrar holísticament tots els membres de la societat en el sistema. Sempre hem preferit eliminar els problemes, sigui físicament o expulsant-los'en.
I això ha tingut les seves conseqüències en la manera com tenim, també, de tractar la natura que ens envolta, com si aquesta fos sempre verge i no notés la nostra presència.
Ada, coi el composana, aquesta la van inventar els egipcis? ;-)
Roger, és una molt bona reflexió. Però sempre m'he preguntat si aquestes cultures tenien realment una "consciència ecològica" o simplement es basaven en la sostenibilitat com a conseqüència de les limitacions tecnològiques. Potser les mateixes cultures amb els recursos d'avui farien el mateix que el que hem fet nosaltres?
Digueu-li "la responsabilitat de ser autosuficients" o "limitacions tecnològiques", crec que una cosa porta l'altra, si ja en tens suficient amb el que tens a mà, no cal que desenvolupis tecnologia nova.
Em crida l'atenció també la reflexió del Roger de que la civilització occidental foragita alguns dels seus membres de la societat. Creus que les onades migratòries són de gent "expulsada"?
M'ha encantat el post, voldria saber més del tema! (Les fotos al principi m'han semblat retocades amb més o menys "brillo" per semblar més negra! ;-p)
Un article impressionant!Felicitats!
Així,al cap i a la fi l'Orellana no deia mentides...abans de llegir l'article,jo també m'havia pensat que eren fotos retocades^-^.
IiX, moltes gràcies. A mi la foto també m'ha semblat retocada d'alguna manera. És la que ve a la Wikipedia... :-? Si vols saber més et recomano el link del final del post, al blog d'en Juan José Ibáñez del CSIC, que ha fet més d'un article (i força extensos) sobre el tema.
Sobre el que dius al principi: Em pregunto si hi ha hagut alguna civilització que s'hagi conformat amb el que ja tenia. La història de la nostra espècie és un continu d'invasions i cerca de poder. Potser és que m'ho miro des del meu punt de vista "occidental", però em costa pensar en una civilització (amb la magnitud que implica la paraula) que s'hagi conformat amb el que tenen sense ambicionar alguna cosa més... :-O
maria, ho de les fotos a mi també m'ho semblen estranyes, però potser té alguna explicació més simple... serà cosa de la vila del 6? jijiji
Tens un blog que és una passada.
No he volgut entrar a llegir fins que he tingut temps per fer-ho tranquil·lament i clicant l'article anterior que també he llegit detingudament.
M'encanta la catosfera!! M'agrada la gran varietat de coses que s'hi troben i temes que s'hi tracten i m'agrada el teu blog!! :-))
Bé Asimetrich, aquelles cultures haurien pogut cremar grans extensions de selva perquè les cendres augmentessin la fertilitat de la terra, i no ho varen fer (o ho feren amb mesura controlada). Tenien foc, és un mètode facilíssim (es fa avui dia i tot...).
La consciència ecològica és una cosa que pels historiadors és difícil de mesurar. No obstant això:
a) Podria ser que la tinguessin.
b) Podria ser que la sacralització de la natura i el respecte conseqüent actuessin com a tal.
c) Podria ser que que les limitacions tecnològiques no permetessin més, com bé dius. No obstant això tenien el foc i abundant combustible...
En qualsevol cas: el fet que no acabessin col·lidint amb els invasors espanyols i que les paraules de Gonzalo Pizarro haguessin caigut en l'oblit deixa clar que aquestes cultures no varen continuar expandint-se fagocitant el seu entorn com fem nosaltres. Què se'n van fer és el que s'haurà d'investigar.
Això, com tantes altres troballes, ens mostra com en som de depredadors, els humans...valdria la pena de pensar què recoi hi fotem en aquesta terra, que estaria tan bé sense nosaltres...
Moltes gràcies Assumpta. Aquestes coses fan que valgui la pena dedicar-hi unes horetes. Una abraçada ;-)
Roger, és molt interessant això que expliques. Ha de ser realment difícil estudiar aquests aspectes de la història. I més quan hi ha tan poques evidències com en el cas d'aquesta civilització amazònica. És ben interessant això de la història ;-)
zel, estic convençut que sí que hi ha un lloc per nosaltres. Però també em sembla que no és el lloc que ens hem agafat d'aquesta forma depredadora, com tu dius. Un plaer tenir-te per aquí.
Publica un comentari a l'entrada