dimecres, 21 d’octubre del 2009

SOS Madagascar



Madagascar, junt amb les Seychelles i Maurici no són només un grup d'illes, sinó tot un món. Situades al sud-est d'Àfrica, a l'oceà Índic, alberguen el 5% de les espècies animals i vegetals de tot el món. D'aquestes, més del 80% són endèmiques d'aquest reservori de biodiversitat, i tot a una superfície que representa el 1.9 % del continent Africà.

Al seu sòl hi creixen set de les vuit espècies de l'arbre Baobab conegudes al llarg del món. S'hi poden trobar 300 espècies d'ocells, de les quals 180 no es troben a cap altre lloc de la Terra. El 90% de les 150 espècies de mamífers que hi habiten només es troben en aquelles contrades i enlloc més, així com el 96 % de les prop de 400 espècies de rèptils. Tot plegat, no és estrany que, per la seva riquesa i biodiversitat, Madagascar s'hagi guanyat el títol de "vuitè continent".



Però darrerament tot això està canviant.

Al Març, una revolta militar va forçar l'abdicació del seu cap d'estat, en Marc Ravalomanana. Segons els colpistes, la població volia un canvi radical a la direcció del país, doncs el 70% de la gent viu amb menys de 2$ al dia. El nou govern de transició, però, no ha fet més que empitjorar les coses. Sembla que el cop d'estat ha causat un nombre indeterminat de morts (es parla de 100 o més víctimes) degut a les protestes i manifestacions, tot i que no ha suposat l'inici d'una guerra civil (de moment). No obstant, l'illa es troba sumida a una inestabilitat política que ha derivat en un complert descontrol a la societat. Les ajudes internacionals han estat retirades, així com els diferents projectes d'investigació.



El 7 d'Octubre, diferents grups conservacionistes com Conservation International, Global Witness, WWF o la Wildlife Conservation Society junt amb altres 11 ONGs, van redactar una carta oberta on denuncien les conseqüències, els "danys col·laterals", de tot aquest pitote: Els animals protegits s'estan caçant com a menjar i per vendre'ls a restaurants, i molts arbres endèmics s'estan talant per exportar la seva valuosa fusta, fet que està portant aquestes espècies vegetals a l'extinció.

Però, evidentment, no es pot culpar a les seves gents, prou pena tenen. L'origen del problema es troba en el cop d'estat en si, doncs la inestabilitat i la manca de seguretat que se'n deriven han fet caure en picat el turisme, principal sustent d'aquell país, de forma que s'han de buscar les garrofes com bonament poden. Però, de seguir dins aquesta dinàmica, els habitants d'aquelles terres continuaran arrasant l'illa, el que pot suposar la pèrdua d'una gran quantitat d'espècies i, sobretot, la fi de la seva major riquesa, la natura, principal reclam pel turisme. Tot plegat, Madagascar és avui l'escenari d'un drama humà i natural que es complica dia rera dia. Un cop més, sembla que el planeta i els humans manifestem certes incompatibilitats i diferències irreconciliables. En aquest cas, però, el divorci és inviable.


10 comentaris:

Roger ha dit...

Certament cal que tot el planeta pugui progressar econòmicament per evitar els desastres naturals. Però el progrés també provoca desastres naturals. Com se solucionen aquests dos sil·logismes que conclouen el mateix?

No ho sé. Però iniciar immediatament mesures antinatalistes globals crec que és una política raonable per evitar estressar més la natura.

Goblin77 ha dit...

Una llastima mes i un altre punt negre en la historia humana. Espero que recuperin l'estabilitat aviat, pero aquest tipus de conflictes a l'Africa acaben sempre en eterns conflictes entre els civils. Ja vorem si recuperen el turisme i la biodiversitat.

Assumpta ha dit...

Ostres, quina llàstima... però és clar, si la gent té gana menja el que pot, el que troba i el que hi ha...

Quantes vegades el poder és corrupció!!

I jo que havia començat a llegir amb un somriure pensant en el Baobab del Petit Príncep...

Asimetrich ha dit...

Roger, sí, fas una reflexió força interessant. El curiós del cas, aquest en concret, és que fins i tot es malmet la natura quan aquesta és el principal sustent dels habitants de Madagascar. I ni així s'aconsegueix preservar l'ambient. Segurament sí que la superpoblació és una de les moltes causes que ens porten a aquestes paradoxes, però les mesures a prendre se m'escapen.

Goblin, doncs sí, a l'Àfrica no gosen precisament de gran estabilitat. És normal quan el poble està descontent i pateix gana. Com li dic al Roger, crec que la solució és molt complicada. De fet, de ser senzilla ja s'hauria aplicat ...

Sí, Assumpta, el poder porta a la corrupció, aquesta sembla una màxima força universal. I lamento que t'hagis endut un ensurt, però ja ho avisava des del títol, eh? :-)

maria ha dit...

És una pena, no la coneixia aquesta situació.
Aquests militars que els hi agradi tan el poder...

Asimetrich ha dit...

Sí, maria, i tant que els hi agrada, ho fotut és que puguin aconseguir-lo a punta de pistola.

Alasanid ha dit...

La veritat és que de Madagascar n'hi vist imatges increïbles i aquests números que dónes ho reflecteixen clarament.

"vuitè continent" em sembla que em vaig perdre alguna classe de geografia o potser és que el món ha canviat molt aquests últims anys XD

Ada ha dit...

Un lloc preciós per veure, quina llàstima!

noemi ha dit...

Noooooooooooo Madagascar noooo???!!! per favor que es un dels llocs on he d'anar en aquesta vida!! i com molt bé diu Gobblin la pena es que els conflictes africans s'eternitzen, perquè clar que tenen que oferir a les grans "potències"?? no hi ha petroli, ni or, ni joies, ni diamants.... que trist que encara després de tot el que s'està parlant del canvi climàtic, no es consideri la natura un "tresor" de valor incalculable, quan la terra estigui a punt de petar, llavors vindrán les penes per lo que no es va fer al seu moment...Novament desitjo també que pasi pronte aquest problema, pel bé de la població primer que tot, i pel de la resta d'humanitat...

Asimetrich ha dit...

Sí Alasanid, jejeje, a mi també em va sobtar el títol de 8è continent. Es veu que la cosa és que depenent de la convenció, sudamèrica es considera un setè continent. D'aquí ho de vuitè. No ho dic jo, eh? Que consti ;-)

Ada, sí i tant, és una llàstima que la cosa estigui així. Espero que tot tingui solució.

noemi, de fet no és cert del tot, hi ha molts països Africans que estan explotats precisament pels recursos naturals que tenen. Però sí, a veure si es pot solucionar, a banda de pels seus tresors naturals pel bé d'aquella gent.