de taparrabos, ciutats perdudes i estranys enginys

Els humans acostumem a menysprear l'intel•ligència d’altres animals. Ens tenim cregut que som l’únic animal racional i amb habilitats intel•lectuals. Això és simptomàtic del nostre egoisme i antropocentrisme. Quan ens varem posar a divagar sobre la natura de l’univers, el primer que varem fer va ser posar-nos al centre de tot plegat. Quan va néixer el cristianisme, de seguida ens varem situar com els nens mimats de Déu, fent la resta d’éssers mers figurants d'un món fet per a nosaltres. Avui en dia no hem canviat tant, i som tan però tan antropocèntrics que continuem veient a les antigues civilitzacions com a grups de gent vestida amb taparrabos i fotent-se d'òsties a diestro i siniestro amb espases i llances o, en el millor dels casos, com un grup de bohemis vestits amb túnica que es passaven el dia filosofant. Ah, i de passada van inventar la democràcia

Però de totes les civilitzacions que han patit aquest menyspreu, la que s’endú el premi gordosón les americanes. Desconeixem per complert què s'hi coia a sudamèrica abans de que els Espanyolshi arribessini ho arrasessintot, i els únics testimonis en forma de gegantines construccions en pedra han donat poques pistes, però són indicatius de societats que van anar més enllà del que ens imaginem.

Sudamèrica ens ha reservat fins fa poc un dels seus millors secrets amagat dins l’Amazonia. A finals del mes passat es publicava a science la troballa del que haurien estat diferents ciutats emplaçades a on ara no hi ha més que jungla Brasilera, a la zona del Xingu Alt . Amb muralles, carreteres per connectar-les i un disseny urbanístic que poc té a envejar al grec o al romà, que comprèn places centrals amb finalitats similars als fòrums romans. Aquests assentaments començaren a existir fa uns 1500 anys i van perdurar fins l’arribada dels Espanyols, gràcies a un desenvolupament S-O-S-T-E-N-I-B-L-E. La població d'una d'aquestes urbes s'ha estimat entre 800 i 1000 habitants, però sumant-hi petits pobles satèl·lits es podria arribar a nuclis de població d'uns 2500 habitants, gens menyspreable si es compara amb les ciutats gregues o romanes. I resulta que sempre hem pensat que, a l’Amazones, els homes mai han deixat de ser tribus primitives.

Treiem-nos la disfressa d'Indiana Jones, agafem l’avió i marxem de l’Amazones, viatgem cap a Grècia, al museu nacional d’arqueologia d’Atenes. A una de les seves vitrines ens trobarem amb el mecanisme d’Antikythera (Per veure un vídeo del Nature, clica aquí). La seva història es remunta 2100 anys a la història, quan el vaixell que el transportava va naufragar. Les restes van ser trobades per bussejadors al 1901 i, des de llavors, els seus engranatges han estat estudiats per diferents investigadors. Es tracta d’un complex mecanisme a mode de rellotge que portava el control de dos calendaris diferents, els cicles lunars i, fins i tot, els jocs olímpics. El fet de que estigués malmès i incomplert deixa obert a la imaginació què més podia fer aquell mecanisme. Tindria interfície d’algun tipus? Seria un proto-ordinador?. Siguem raonables, els antics, per molt antics que fossin, tenien les mateixes habilitats intel·lectuals que nosaltres.Perquè sens deu fer tan difícil imaginar que aquesta gent hagi tingut idees o coneixements similars als nostres abans que nosaltres? Per exemple... no sé ... l’electricitat. Que no?

Tornem a fer un salt en l’espai i el temps (sense causar cap paradoja espacio-temporal, siusplau!). I anem a la riba del riu Eufrates, a prop de Bagdad. Al 1938, un arqueòleg alemany anomenat Wilhelm es va fixar en una estranya àmfora de fang que data entre el 248 a.c i el 226 d.c. (sí, val, peazo error que té la datació, però és el que hi ha). Al seu interior contenia una barra metàl·lica que semblava haver estat exposada a l’acció d’un àcid. El muntatge recordava molt, massa, al disseny d’una pila elèctrica. I ho és, funciona i pot generar una corrent de fins a 0.87 V. La seva utilitat encara no està del tot establerta, però es creu que podria haver estat destinat a fer recobriments metàl·lics ornamentals mitjançant electrolisis. Després diuen els llibres d’història que la primera aplicació pràctica de l’electricitat es va fer al 1833 amb el telègraf de Samuel Morse (pi pi piiiip pip).

Què quedarà per descobrir soterrat sota la sorra d’algun lloc no tan llunyà? Si el que s'ha trobat fins ara és només un vell i ínfim testimoni del que va ser el món antic, fins a on arribaven els coneixements d'aquelles civilitzacions? Què pensaran els humans del futur quan, d’aquí a 2000 anys, trobin a Europa les restes d’una antiga civilització que es va extingir degut a la fallida d’un sistema capitalista agònic i antropofàgic, acompanyat d’un canvi climàtic “d’orígen desconegut”? T’imagines que troben aquest blog? Ufffff

Les mòmies ionquis (Què te a dir un cacahuet part 2)

Reprenc el que vaig encetar fa un temps al post Què te a dir un cacahuet d’en Cristòfol Colom?. La possibilitat de l’existència de contacte entre civilitzacions Americanes i de la resta del món abans de Colom és un tema d’estudi que es mou entre l’especulació, les pseudociències i els fraus. Sens dubte són aquests últims els que més mal han fet a la comprensió de les civilitzacions antigues. Com a conseqüència, sobre qualssevol nova troballa hi recau sempre l’ombra de la sospita ...

La història comença a l’any 1992 (l’any del Cobi, de Maragall com a alcalde i de la primera chaminyons del Barça) a Munich, Alemanya, quan científics del Museu de Munich decideixen començar una sèrie d’anàlisis en profunditat de les mòmies egípcies propietat del museu. Amb aquesta finalitat van cridar a la Doctora Svelta Balabanova, toxicòloga de renom, per que s’encarregués dels anàlisis toxicològics (evident, no? No la cridarien per fer els bocates de pernil ... homeeeee Joseeeeep).

La sorpresa arribà amb els primers resultats. Les mòmies donaven positiu en cocaïna i nicotina. Era quelcom intrigant, com podien trobar-se restes d’aquestes substancies en cossos egipcis de més de 3000 anys? Més que res, per que se suposa que la cocaïna i el tabac són originaris del continent Americà i no van arribar fins a nosaltres fins després de la “descoberta” d’Amèrica. Les anàlisis es van repetir i contrastar a diferents laboratoris i usant tècniques que avui en dia estan acceptades com a proba forense de consum en vida d’aquestes substancies, obtenint-se idèntics resultats.

Com a conseqüència (esperable) van començar a alçar la veu tot un munt d’escèptics. Es va suggerir en primer lloc que es tractava d’una contaminació, però es va descartar aquesta hipòtesis després d’un munt d’anàlisis. Més tard es va dir que les mòmies en si podrien ser un frau, doncs se sap que alguns “caçadors de tresors” del segle XVI havien introduït mòmies falses (és a dir, cadàvers contemporanis) a dins de sarcòfags, donat que un sarcòfag amb regalito a dins valia molts més diners que un de vuit. Però els assajos de 14C per un banda i els anàlisis històrics per un altra van descartar aquesta possibilitat.

Malgrat les veus crítiques, Balabanova va continuar amb els seus anàlisis, fins i tot més enllà de les mòmies, analitzant cossos de Sudan, Xina, Alemanya i Austria, cobrint un període que va del 3700 AC al 1100 DC amb un total de 3000 mostres. I en una gran part dels cossos va detectar la presència de nicotina. Començava a quedar clar que el tema tabac ja es coneixia prou bé arreu del món abans del 1492. Però el tabac presentava un problema... El misteri en aquest cas era que la nicotina de les mòmies egípcies era 35 vegades superior a la que es troba a un fumador ... una dosis potencialment letal!!!. O els egipcis es passaven el dia fumats o allà hi havia alguna cosa més. I tant, però ens cal remuntar-nos al 1976 (el millor any del segle XX, com tots sabreu).

El 26 d’Octubre de 1976 arribava a Paris la mòmia de Ramses II. Com estava molt deteriorada es va decidir canviar les benes que l’envoltaven. Així, un cop en Ramses va estar en pilota picada, van enviar mostres de les benes antigues a diferents botànics per saber el material del que estaven fetes i reproduir-les. Al microscopi,la doctora Michelle Lescot va identificar el que semblava impossible... restes de Tabac!. I es que en dosis elevades, la nicotina és un potent bactericida... serà el tabac part del secret de l’avançada momificació egípcia? I si ho era, d'on l'obtenien rutinariament els egipcis si només era present a Amèrica?.

Per tant, si bé el tema de la cocaïna roman com un misteri, sembla que el tabac ja es coneixia a tot el món molt més abans que Colom divisés terra. Podria ser que el tabac es trobés a tot el món i no sols a Amèrica? Pot ser. Podria ser que la història estigui equivocada? Pot ser. Podria ser que el tabac i la coca haguessin arribat a l’antic Egipte via comerç? Pot ser... Perquè no?. Però bé, es tracta d’un d’aquells temes que es silencien i que amb el temps deixen d’existir. Per una banda, per que no ens solucionarà la vida i, per una altra, per que hi ha molt estudiós que ha de conservar la seva bona reputació, i l’últim que els hi cal és que una toxicòloga els desmunti amb 4 anàlisis (o 3000) el que ells han defensat tota la vida.

què te a dir un cacahuet d'en Cristòfol Colom?

Diuen que Colom va descobrir Amèrica, al menys sudamèrica, doncs les evidències arqueològiques han arribat a tal punt que ja és ben acceptada la hipòtesis de que els Vikings van fer unes quantes incursions a nord-amèrica abans que el senyor Colom fes el gran descobriment al 1492. però fins i tot el “descobriment” de sud-amèrica per part dels Espanyols es pot posar en dubte.

No fa massa, un mapa Xinés (Figura 1) va causar gran rebombori. En un principi es tractava d’una còpia feta al 1763 d’un mapa original del 1418. Aquesta podia haver estat la proba definitiva del descobriment d’Amèrica per part dels Xinesos... de no ser per que és fals. O així ho dictaminen els experts, entre altres coses per que en aquest mapa suposadament Xinés i suposadament de 1418 es reprodueixen de forma calcada errors de molts mapes Europeus del nou continent fets al segle XVII... apuntant a que és una falsificació que s'ha intentat colar com del 1418.

figura 1. Mapa xinès del món mundial

De totes maneres, no són pocs els acadèmics que defensen la hipòtesis de que Amèrica no va estar descoberta mai, per que sempre es va saber de la seva existència. Però, desafortunadament, les probes en forma de mapa revelador no ens les portarà Indiana Jones després d’arriscar la vida contra els nazis, sinó que cal buscar-les a altres llocs. Per que, com diria Jose M Aznar (ara que parlem d’Indiana Jones i els seus enemics), las pruebas “no se encuentran en desiertos lejanos, no,no,no”. Les probes, les tenim per tot arreu.

Segons el professor emèrit de la Brigham Young University, John L.Sorenson, hi ha centenars de pistes. Ens explica el doctor Sorenson que la presència de molts organismes (entre ells el cacahuet, d’aquí el títol) a ambdós continents en èpoques anteriors al 1492 només es pot explicar per una exportació no natural, que podria dir-se comerç entre els habitants de sudamèrica i els d'altres llocs del món. Entre aquests organismes, objecte d'intercanvi, hi ha una gran quantitat de plantes, o fruits d’aquestes, que es consumien tant al vell com al nou continent, tot i que majoritàriament estem parlant de la India i altres països asiàtics. A la llista d'aquest professor també hi figuren alguns patògens, documentats a texts molt antics, comuns a tots dos continents segurament degut a l'intercanvi entre americans i asiàtics. Però també sobta trobar-s’hi certes races de gossos, i fins i tot de pollastres, que eren presents tant a Àsia com a Amèrica en períodes molt anteriors a l’arribada dels Espanyols al nou continent, segons indiquen diferents estudis arqueològics. Així, si bé en el cas de les plantes pot vindre al cap el transport de les llavors per aus migratòries, és força improbable pensar en una migració del pollastre de granja a través de l’oceà, enfrontant-se a la tempesta mentre maneja un bot de vela.

No són probes indiscutibles, per descomptat, i queda molt per investigar (paraules del doctor Sorenson), sobretot des de un punt de vista multidisciplinar (aquesta última és la meva opinió). No obstant, tot apunta a que Colom no va ser ni el primer en res, i el descobridor de poca cosa. Els homes de l’antiguitat eren tant intel·ligents com nosaltres, i hi han molts aspectes desconeguts de les antigues civilitzacions. I es que la història antiga és massa antiga. Va haver-hi una època en la qual el món occidental va estar sumit en la foscor acadèmica i intel·lectual més absoluta, assetjat pel fonamentalisme eclesiàstic, l’autoritarisme feudal i la tirania monàrquica. Aquella època va ser sens dubte el punt de tall entre la història antiga i la modernitat. A l’edat mitjana es va voler reinventar el món... i ho van aconseguir. Potser Colom no va ser més que un oportunista a qui li va arribar un mapa antic d’unes terres que havien caigut en l’oblit després de segles de documents cremats a la foguera per heretgia. O, segurament, era un tio molt llest que va dedicar anys d’estudi a fer un recull de pistes que el van dur fins a Amèrica. Qui sap?

Ah, podeu visitar el treball d'en Sorenson a:

http://maxwellinstitute.byu.edu/display.php?table=transcripts&id=154