1200 milions de persones sobreviuen amb menys de 1 euro al dia. T’ho imagines? És difícil. És com si els habitants de 170 Catalunyes es trobessin en la pobresa més absoluta.
Si el món fos un poble de 100 habitants, 17 serien americans, 15 africans, 11 europeus i 57 asiàtics. No obstant, més de la meitat de la riquesa d’aquest poble es trobaria en mans de 6 persones. Dels 100, només 1 tindria accés a estudis universitaris i només 1 tindria ordinador. En canvi 80 habitants no tindrien una vida digne, 70 no sabrien ni llegir ni escriure i 50 patirien malnutrició (1).
Avui uns quants països es troben en una suposada crisis i assistim a l’espectacle dels milions, on s’utilitzen quantitats ingents dels nostres diners per evitar que els bancs s’enfonsin. Milions d’Euros, lliures o dòlars que semblen aparèixer del no res, els treuen d’aquí, d’allà, de sota les pedres si convé. Davant de fets com aquests, molts ens preguntem on estaven tots aquests diners quan el 50% de la població mundial pateix desnutrició. Ens preguntem perquè aquest nen ha de morir d’inanició davant la mirada impassible d’un voltor quan a la nostra societat l’obesitat infantil creix a ritme d’epidèmia, fins i tot als estrats més baixos. Ens preguntem perquè el món no pot canviar. I preguntant preguntant no ens en adonem que potser les respostes estan a les nostres mans. I potser també la solució.
“La terra ens ofereix el suficient per satisfer les necessitats de tots. Però no l’avaricia de tots.” Mahatma Gandi
(1) Dades de l’informe anual del PNUD (programa de desenvolupament de les nacions unides)
Si el món fos un poble de 100 habitants, 17 serien americans, 15 africans, 11 europeus i 57 asiàtics. No obstant, més de la meitat de la riquesa d’aquest poble es trobaria en mans de 6 persones. Dels 100, només 1 tindria accés a estudis universitaris i només 1 tindria ordinador. En canvi 80 habitants no tindrien una vida digne, 70 no sabrien ni llegir ni escriure i 50 patirien malnutrició (1).
Avui uns quants països es troben en una suposada crisis i assistim a l’espectacle dels milions, on s’utilitzen quantitats ingents dels nostres diners per evitar que els bancs s’enfonsin. Milions d’Euros, lliures o dòlars que semblen aparèixer del no res, els treuen d’aquí, d’allà, de sota les pedres si convé. Davant de fets com aquests, molts ens preguntem on estaven tots aquests diners quan el 50% de la població mundial pateix desnutrició. Ens preguntem perquè aquest nen ha de morir d’inanició davant la mirada impassible d’un voltor quan a la nostra societat l’obesitat infantil creix a ritme d’epidèmia, fins i tot als estrats més baixos. Ens preguntem perquè el món no pot canviar. I preguntant preguntant no ens en adonem que potser les respostes estan a les nostres mans. I potser també la solució.
“La terra ens ofereix el suficient per satisfer les necessitats de tots. Però no l’avaricia de tots.” Mahatma Gandi
(1) Dades de l’informe anual del PNUD (programa de desenvolupament de les nacions unides)
