dijous, 8 d’octubre del 2009

un món abarrotat



Segons la Wikipedia, el cens mundial de balenes geperudes és d'uns 80000 exemplars. Això podria ser alarmant, doncs és menys que la població humana d'una ciutat mitjana com Tarragona. En canvi, si ens mirem el número de formigues que habiten el nostre planeta segurament els humans ens veuríem a la mateixa inferioritat que les balenes.

Vist així podria semblar que el número ideal d'individus d'una espècie és relatiu. No obstant, per molt que ho relativitzem, diria que si hi ha una cosa que sobra en aquest món són humans. En som uns 7 000 000 000. Que dius, sí, i què? Doncs el principal problema és que fa uns 50 anys erem uns 3 000 000 000 i al 1750 menys de 1000 000 000. El que implica que, mentre en 200 anys la població mundial va créixer en 2000 000 000 d'individus, durant els darrers 50 anys l'increment ha estat d'uns 4000 000 000. Massa números? Doncs anem a pel gràfic:



No és una mica desproporcionat?

Si seguim en aquesta dinàmica, no caldrà que els de Madrid es plantegin organitzar els jocs Olímpics del 2020, a no ser que pretenguin fer una marató on els atletes avancin a base de colzades entre la multitud i els llençadors de pes comptin la distància assolida en número de caps badats. Però deixem de banda les cares agres dels madrilenys i alegrem-nos pels de Rio (Es diran Riusencs?).

De fet, ni Madrid ni Europa, ni tan sols la resta de països industrialitzats no són els responsables ja que aquest augment espectacular de la població es deu al creixement incontrolat dels països en vies de desenvolupament, sobretot asiàtics. La causa d'aquest creixement sembla prou evident: la millora de la qualitat de vida fa que vivim més temps i que la supervivència de la nostra descendència tingui un èxit espectacular si el comparem amb la resta d'animals de la Terra. Però el que també és evident és que aquesta superpoblació representa un gran problema: Calen més aliments i més recursos energètics, el que fa que es sobreexplotin els recursos naturals amb el conseqüent preu mediambiental. I això, junt amb el canvi climàtic, representa un problema de grans dimensions per a la creixent població dels països més pobres, exposada a episodis de sequera i hambrunes.

Sembla doncs que el futur de molta gent , de milions de persones, passa inevitablement per la sostenibilitat. Uuuups, palabro!. Aquesta és una paraula que acostuma a associar-se amb certs grups polítics o/i amb un tipus de tarannà determinat. Això no és res dolent, però és possible que la paraula provoqui cert rebuig per simple associació d'idees. Així que demano un petit esforç per tal de foragitar certs personatges del nostre cap (NNNOOOOOOOOO!).

Pel que fa al desenvolupament i creixement sostenibles, el Consortium for Integration of Population , Health and Environment (CIPHE) està duent a terme una prova pilot a Addis Ababa, Etiòpia, per tal d'aconseguir un desenvolupament que integri la planificació familiar amb tècniques d'agricultura sostenible. La idea és tan simple com donar l'oportunitat d'adaptar el creixement de les famílies als recursos naturals, alhora que s'intenta adaptar aquests recursos a les condicions ambientals. Per fer-ho, s'ha aconseguit transformar els camps estèrils en zones acceptables per l'agricultura a base de nodrir la terra amb compost animal i unes plantes conegudes com a "vetiver grass". Es tracta de vegetals originaris de la Índia, però molt cultivats arreu del món per la seva capacitat de retindre la humitat del sòl. El secret es troba a les seves arrels, que enlloc de crèixer horitzontalment sota la superfície del terra s'enfonsen entre 2 i 4 metres en vertical. D'aquesta manera s'aconsegueix que l'aigua quedi retinguda, permetent el conreu d'altres vegetals. A més, paral·lelament s'està fent una campanya informativa sobre contracepció i planificació familiar per tal que l'esforç dels 14000 habitants de Wichi no quedi en paper mullat si les famílies comencen a créixer gràcies als nous temps de bonança derivats dels nous conreus.

Es tracta d'una iniciativa pionera però, pel que sembla, de conceptes difícils d'assimilar: De 37 països que admeten la dificultat d'alimentar a tota la seva població, només 6, incloent-hi Etiòpia, han desenvolupat estratègies per fomentar la planificació familiar i la contracepció.

Però és clar, tenim nosaltres cap dret per fer una crida per la contenció als països pobres o en vies de desenvolupament i quedar-nos tan amples?. És evident que a Europa o Estats Units no creixem a un ritme tan bèstia, però sí que tenim una enorme responsabilitat en la degradació mediambiental i el consum dels recursos mundials de forma directa i indirecta. Un dels principals problemes del canvi climàtic, del que tenim gran part de culpa els Occidentals i Asiàtics, és l'impacte sobre la població dels països pobres i en vies de desenvolupament. La sostenibilitat i la contenció, doncs, no han de ser exclusives del tercer món, sinó que hauria de ser compartida per tothom.

9 comentaris:

kika ha dit...

ostres, sort que jo no he tingut fills, si ja n'hi ha tants! :-)
per cert, potser si que una possible motivacio per a la conspiracio associada amb la grip A es la de voler reduir la poblacio mundial... si som masses... es obvi!

maria ha dit...

Quina gentada!Espanta i tot...només de veure aquesta foto que has penjat, no sé perquè però m'entren fogots.^-^
Te n'adones que no hi ha cap país perfecte?Uns per una planificació familiar dolenta,els altres ens carreguem el medi ambient...però saps què penso? Vols dir que no s'inventaran alguna manera per l'excés de població?
Molt bon article.Com sempre^-^.

Alasanid ha dit...

El que em fa por d'això és que tots els creixements exponencials acaben malament...

Però bé, es tracta de sistemes dinàmics i no ens podem fer res, només esperar de minimitzar els efectes i esperar que la natura sigui piadosa

Assumpta ha dit...

Aquesta foto de la platja és angoixant... ufff he tingut una sensació d'ofec.

La gràfica s'entèn millor que els números (això sempre!! jeje)

I de tota la resta no hi entenc massa, així que confio que els científics i els polítics tinguin el cap a lloc (bé, ja ho sé que sóc molt ingènua)

Ostrs, no havia vist aquest capítol de Polònia... Quin fàstic si això fos veritat i em passés a mi em morooooo!! :-P

P ha dit...

ei Nomade, me n'alegro de tornar-te a llegir! :D Per cert, els habitants de Rio es diuen Cariocas. pq? ni idea.

Asimetrich ha dit...

kika, dona, sempre i quan existeixi aquesta conspiració que dius. El que sí que està clar és que als virus ja els va bé tindre tants hostes.

maria, suposo que la única solució és la planificació familiar i intentar que en unes quantes generacions la població mundial comenci a davallar.

Alasanid, home, un creixement exponencial al meu compte corrent no sé si acabaria malament jejeje. I sí, esperem que l'impacte dels fenomens naturals sigui mínim, cosa difícil.

Assumpta, el capítol de Polònia és mooooolt sostenible jejeje.

Pere, au va, no em prenguis el pèl. Tothom sap que Carioca és una marca de retoladors ;-)

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Jaja diga-m'ho a mi, que he estat tot el dia movent-me per Bangalore entre masses immenses de gent.

La superpoblació a les ciutats índies és tremenda. Avui he passat moments realment angoixants.

Si algú vol entendre això del món abarrotat li recomano un viatget en tren urbà per Bombay :) És lo més abarrotat que he vist mai!

Salut!

Asimetrich ha dit...

jejeje, Edu, crec que no aguantaria un viatget d'aquests que dius... A mi a un mercat normalet d'aquí ja m'entra una mena de claustrofòbia ... uf!

Goblin77 ha dit...

queda mal dir-ho pero som masses!!! I a part ja se sap que la majoria dels paisos vivim amb aquesta maxima de que com mes tens mes important ets! Dificil canviar aquesta mentalitat i comencar a repartir.

Per cert, felicitats a Madrid,...ai vull dir Rio! No se en que estava pensant...